Toc d'alerta als Partits tradicionals

Han passat les municipals, i mare meva com ha anat tot. Després dels resultats obtinguts per la PxC i la CUP, suposo que els partits tradicionals hauran de replantejar-se moltes coses, la primera és que el sistema no funciona, i que la seva forma d'actuar durant tots aquests anys ha estat un desastre. Ara bé, centrem-nos en l'efecte de la PxC, normalment en unes municipals s'acostuma a votar a la persona, són unes eleccions de proximitat, una política més propera, i això és el que a mi em desconcerta mes en referència als resultats obtinguts per la PxC. Estem parlant del personatge Josep Anglada, no la seva ideologia ni el seu programa electoral, estem parlant d'una persona coneguda a la ciutat de Vic, i sobretot coneguda per la seva trajectòria política i ideològica, així doncs, no sóc capaç d'entendre com més de 2000 persones han anat a votar per aquest individu, jo vull interpretar-ho com un vot de càstig per la resta de partits, ja que el nostre món no evoluciona ni pot evolucionar cap a la xenofòbia, crec que ja som prou madurs com per caure en els errors del passat, hem de ser conscients i hem d'adaptar-nos al procés de globalització que estem patint, i que la ideologia que defensa aquest personatge no és aplicable en una democràcia del segle XXI, siguem coherents, siguem realistes.

De totes maneres, espero i desitjo que aquest vot de càstig faci despertar als partits tradicionals i els faci veure que el seu sistema no funciona, i que han de fer alguna cosa per redreçar aquesta situació de desencant i de crispació vers la política.

Així doncs, esperem que d'una vegada per totes els ciutadans de Vic siguin el suficientment adulat i intel·ligents com per dir no a aquest personatge i per dir no a les idees xenòfobes que defensa, ja que al cap i a la fí només farà que portar-nos problemes.

Expressar sensacions

(Primer poseu la cançó)




Hi ha tantes coses a dir, que no se per on començar, tinc ganes d'expressar sentiments, opinions, alegries, tristeses, pensaments, preocupacions, però alguna cosa em frena, em poso a escriure i em quedo en blanc, i això no és habitual, la veritat és que és molt més fàcil escriure frases buides o històries imaginàries que no pas descriure sentiments personals o expressar emocions..., ja que sempre tens la sensació que si ho fas en un mitjà públic com aquest o bé si ho fas davant la gent és com si et despullessis davant d'ells, i encara que no es vulgui, sempre hi ha aquella de por de mostrar les debilitats.

Bé, tot i no expressar massa sentiments, he expressat sensacions i la veritat és que va força bé, també és bo que la gent pugui conèixer com som la resta, i així potser podran entendre actituts o reaccions que sovint poden semblar incomprensibles.

Apa, un altre dia probarem d'escriure una mica més........

Per cert, amb aquest vici que tinc per posar cançons, avui treuré la cavalleria, poseu-la.... i penseu una mica amb el que us dic, i feu-me un favor.... emocioneu-vos, estimeu-vos i expresseu-vos, no us perdeu cap moment de la vostra vida, i si teniu alguna cosa a dir o a expressat......... FEU-HO AQUÍ!!!!

Salut !

Uffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

Aquest video és espectacular...........

Cançó de bon rotllo....

Una altra cançoneta per escoltar, tot i que aquesta també està bé per ballar.

Sembla que la primavera ja comença a donar senyals de vida, amb tot el que això comporta, sol, gresca i xerinola, per tant posarem una cançó que almenys a mi em fa vibrar força, i és que en aquests temps hem de tenir coses que ens facin vibrar!!!!!

Preparats per afrontar canvis ?

Perquè els canvis ens espanten tant ? És veritat que l'estabilitat emocional, sentimental, econonòmica és molt important, no ho posaré en dubte, però no creieu que hi ha alguna cosa més a part d'això ? (Pausa destinada a la reflexió.. jijiji)

Segur que si hi penseu de seguida us sortiran coses que canviarieu immediatament, però què passa, el cullons de la por sovint no ens deixa prendre les decisions poc meditades, que val a dir, que sovint són les correctes, no, tot ho hem de sotmetre a un anàlisi rigurós, valorant els avantatges i els inconvenients de les nostres decisions, i és a qui on ens equivoquem, en el moment en què parem a analitzar els nostres actes aquests ja deixen de ser nostres, perdem tota espontaneïtat, perdem tota personalitat, i què voleu que us digui, és força trist perdre tot això,no creieu ?

Per desgràcia les coses no son mai tan simples com aparenten ser, però és evident que ningú ens obliga a ser covards, ningú ens obliga a ser reflexius, ningú ens obliga a analitzar tan les coses, ingú ens obliga a res, som el que som o som com volem ser.

Felicitats a tots els que no teniu por d'afrontar els canvis i molta sort!!!!!!