Som mentiders ?

Siguem sincers amb nosaltres i amb la resta de gent que ens envolta, i reconeixem que alguna vegada mentim, segurament no per fer mal, sinó per diferents motius, per amagar debilitats o defectes, per evitar ofendre o ferir, per evitar una bronca, per amagar sentiments, per protegir a algú, per quedar bé........

Hi ha vegades que mentir és la millor opció, o almenys és el que nosaltres creiem, però a la que enganyem, només fem que enganyar-nos a nosaltres mateixos, només fem que fingir, actuar, i no podem estar sempre actuant i fingint, les persones que ens envolten mereixen saber com som, com som realment, no us faci por que si saben la veritat s'allunyin, ja que si s'allunyen de vosaltres, us puc assegurar que no valien la pena, que no us mereixien.

Així doncs, siguem valents i afrontem les coses com son, acceptem errors, virtuts, tot el que faci falta, però siguem sincers amb nosaltres i amb els altres.

Espero que els que llegiu això no vingueu corrents a dir-me totes les veritats, no ens passem ara, però si us diré que em recuperaré mes ràpid d'una veritat dolorosa, que de saber que cap dels vostres sentiments o actuacions és feta de tot cor.

Fem-nos el camí....

Això és el que has i em de fer, fer-nos el nostre camí, fer-nos a nosaltres mateixos de la forma en la qual ens sentim més còmodes, més realitzats, fer-nos a nosaltres i assumint les decisions i conseqüències que comporti el teu camí.

Ja n'hi ha prou de seguir el camí que marquen els altres, d'adaptar-se a les corves que deixen marcades, als canvis de rasant, el camí és nostre, som nosaltres els qui en fem el traçat, i som nosaltres els qui decidim on ens porta. La qüestió és que no ens sentim sols en el moment de fer el traçat, és a dir, necessitem de la comprensió dels propers, i sovint també la orientació per no perdre el nord i fer un camí que ens porti a un mal final.

Fem-nos el camí, prenem els comandaments de la nostra vida i de la nostra ruta, i convideu als amics a compartir aquesta ruta.....

Pel que fa a mi, el meu camí està obert a tots vosaltres, encara que només sigui per passar-hi una estona.......

Carpe Diem

Bon dia tot el dia!!!

Ja tornem a ser aquí, però avui, després d'haver passat una setmana força complicada, amb pujades i baixades, sentiments amunt i avall, sensacions contradictòries, vaja, un festival emocional, ha arribat el moment de dir prou, ha arribat el moment de viure cada minut el mes intensament possible, no deixar de fer res, compartir amb tots els que aprecio aquesta sensació i perquè no, encomanant-els a ells aquestes ganes de fer coses. Ha arribat l'estiu, ha arribat el bon temps, i som vius, joves i guapos!!!!!!!!!

Què més volem ? Deixem-nos estar de problemes, o si més no, intentem-ho, tots junts, vivint el moment de la forma que ja proclamaven els clàssics, fem que el Carpe Diem no sigui una frase buida darrera una samarreta.....

A viure i a riure !!!!!!

Espero que la cançoneta d'avui us encomani una mica aquesta sensació....