SÓC LLIURE!!!!!!

Avui ha estat un dia molt i molt extrany, els aconteixements s'han succeït molt depressa, molt inesperadament, no he tingut temps de reacció, no he tingut temps per analitzar res, i potser millor......
Ha estat el dia de l'alliberament, m'he alliberat d'una llosa que només els més propers saben fins a quin punt m'estava fonent, fins a quin punt m'estava robant les ganes de lluitar, fins a quin punt m'estava absorbint tot l'aire per respirar...

No us diré pas que tingui l'anomenat síndrome d'estocolm ni molt menys, però tinc una sensació molt extranya, molt difícil d'explicar i segurament molt difícil d'entendre, però per un moment he sentit llàstima pel meu captor, llàstima per la meva llosa, però tot seguit la meva part de cervell alliberada em recorda tot el que he passat estant en captivitat, i és aquesta sensació de llibertat recuperada la que m'ha fet fer-l'hi saber al captor tot el que m'ha fet passar i dir-l'hi tot el que pensava d'ell, i és això el que em fa sentir encara més lliure, per primera vegada en molts anys he fet net, he tancat per complet el cercle, no he deixat ni una sola escletxa, és a dir, he tret tota la merda que m'havia oprimit, he tornat la merda a qui realment pertanyia.

La sensació de llibertat que tinc ara mateix no us la podeu ni imaginar, una sensació que espero no deixar de tenir mai més a la vida, espero poder ser fort com he estat avui durant la resta de la meva vida.

Un altre dia a la Vila del Pingüí.....

Un altre dia més a la vila del pingüí, avui ha estat un dia una mica contradictori, tot ha començat força malament, i a mesura que el dia avançava les coses anaven encara pitjor, i pitjor, però un amic m'ha fet veure una cosa que tots sabem, però que sovint i sobretot quan estàs angoixat necessites que algú t'obri els ulls i et faci veure les coses tal i com son. Aquest ha estat el primer punt d'inflexió del dia, alesores les coses no han empitjorat, s'han estabilitzat... jejejeje. I ha estat a partir de la sortida del món laboral i entrada al món personal on tot ha començat a millorar exponencialment, ha estat una desconnexió ràpida i sense patiment, una mica de cansament físic potser si........... fantàstic !!!

I ha estat avui al vespre quan un dels projectes que tenia a curt termini ha començat a consolidar-se, no definitivament però si substancialment, tot al seu temps, però els fonaments ja estan posats i les perspectives semblen bones. Esperem tenir la sort justa per poder-ho tirar endavant.

Amb tot això, la cançó d'avui, una d'aquelles que et fan venir ganes de ser actiu, va dedicada als que m'ajudeu a tenir aquestes desconexions, i per ser al meu costat quan us necessito.