Segona Jornada de Bitlles

Avui tocava segona jornada de lliga catalana de bitlles. A les 9:15 ens hem trobat davant l'antiga fàbrica de la Letel i hem fet via cap a Llerona, lloc on tocava jugar avui. Un cop arribats, juntament amb l'equip del Remei, en Xevi i en Jordi als qui tocava arbitrar la primera partida, han anat a supervisar la preparació del camp, i nosaltres hem posicionat el joc de bitlles i hem aprofitat per fer unes quantes tirades d'entrenament. El dia era esplèndid, ni un núvol, un sol de justícia que ha fet que amb dues tirades d'entrenament fetes haguéssim de quedar-nos amb màniga curta.

Ha començat la primera partida, els 12 equips han començat molt fort, era un constant de sentir el soroll d'impacte del bitllot a les bitlles, mentre la primera partida estava en marxa hem aprofitat per anar a fer un cafè i fer unes tirades més d'escalfament......

Tocaven les 12 del migdia quan l'equip de la Pubitlla entrava en acció, ens tocava enfrontar-nos a l'equip dels " De tot Arreu", equip de Granollers i que per tant jugava a casa. Avui m'ha tocat iniciar la partdia a mi, les tres primeres tirades han estat una mica fluixes, després la Sandra que ha començat molt i molt nerviosa, hem recuperat puntuació amb la Marta, i amb en Xevi i en Jordi hem acabat posant-nos davant al final de la primera ronda. La segona ronda ha estat ja de confirmació de la nostra superioritat, ha estat en aquest moment quan hem començat a fer bitlles minant la moral del contrari, entre els 5 jugadors hem fet 7 bitlles en la segona ronda.

En començar la tercera ronda, ja portavem un avantatge sufícient com per poder jugar amb menys pressió, i la veritat és que s'ha notat i molt!! Hem fet una puntuació de 116 punts, la mitja dels equips de primera!! Ha estat una tercera ronda molt forta, hem fet una última esprintada molt i molt profitosa. Al final hem obtingut una puntuació de 290 punts, per 197 de l'equip rival, resultat que ens dóna molta moral per la propera jornada que tindrà lloc a Vic el proper diumenge 9 de Novembre.

Primera Jornada de Bitlles

Avui hem debutat a la 2ona Divisió A de la Lliga de Barcelona de Bitlles Catalanes, la jornada ha tingut lloc a Breda. Hem arribat a les 10 del matí a Breda, on la boira i els núvols feien acte de presència. Ens hem dirigit cap al terreny de joc, tot trobant-nos a la resta dels Pubitlles, un cop fetes les presentacions hem anat a buscar als àrbitres per saber quina era la nostra pista, el rival ja el sabíem...... el Remei.




La partida ha començat bastant malament, avui en Xevi no tenia el dia, i en canvi els jugadors del Remei s'han mostrat molt superiors a nosaltres, tot i remuntar diferències gràcies a les bitlles fetes per la Sandra, la Marta, en Pau i la Fina...., finalment hem acabat perdent per 23 punts, però bé, perdre contra l'altre equip de la ciutat ha fet la derrota més dolça.

Mitja hora de descans i segona partida, ara ens tocava jugar contra l'equip de Granollers de la Perestroika, equip potent que ens ha volgut intimidar dient-nos les puntuacions que acostumen a fer.........

A diferència de la primera partida, aquest cop hem començat més bé, en Pau amb 7 bitlles, la Marta i la Fina amb 4 bitlles, en Joan Manel amb 2 bitlles i jo amb una bitlla, hem destrossat l'equip rival!! Així doncs el debut no ha estat malament del tot, una derrota i una victòria.

Complir somnis...? I perquè no!!!

Tal i com ja va fer el company Jordi farà un any, (http://jordiausio.blogspot.com/2007/10/comena-un-llarg-cam.html ), ara em toca a mi complir un vell somni..... No tinc gaires coneixements musicals, i potser per això l'instrument que jo vull aprendre a tocar és la bateria, segurament pensareu que estic sonat, però què voleu que us digui, segurament si que ho estic, però ara mateix, juntament amb d'altres fites i objectius, és una de les meves il·lusions.

Tan de bo d'aquí un temps us pugui dir que no només he après alguna cosa de bateria, sinó que a més hem pogut tocar o destroçar alguna cançó amb l'amic Jordi..........



Tremoleu companys...... The Barretines Band començarà a caminar en breu.............

Comença la Temporada de Bitlles

El proper dia 12 d'Octubre comença a Breda la temporada 2008-2009 de Bitlles Catalanes. Aquesta temporada defensarem els colors del CB La Pubitlla de la Plana, equip enquadrat en la Segona Divisió A, en la qual hi ha 13 equips.

Així doncs el proper diumenge farem cap a Breda per començar una nova temporada, de fet serà la primera vegada que jugarem en una lliga catalana. Així doncs a partir d'ara podré posar una entrada resum de cada jornada jugada.

A treballar!!!!!

Sóc una persona a la que poc o molt m'agrada passar desaparcebut, execptuant en els sopars, on m'agrada fer una mica de showman, no cal amagar-ho......... Bé tornem a la part introvertida del meu caràcter, això fa que escolti i observi molt, sobretot per agafar coneixement, però també per poder analitzar amb prespectiva totes les situacions, sensibilitats, opinions etc. Aquest anàlisi el porto fent des de fa més un any en l'àmbit polític, un àmbit on tots els meus amics i coneguts em descriuen com un àmbit corrupte, inútil, però amb el poc temps que hi porto i amb la poca feina que hi he fet a mi em té fascinat.

És evident que en qualsevol partit polític hi ha diverses visions, diverses inquietuts, diverses motivacions, vaja hi ha una diversitat que fa por! Doncs bé, porto un temps analitzant aquestes diverses visions, demanant informació, preguntant, preguntant i preguntant, vaja, que demano moltíssim, a això hi sumem el treball d'observació de mirades, i de la comunicació no verbal entre les diverses sensibilitats del partit...., us asseguro que n'hi ha per llogar-hi cadires!!!

Tot aquest anàlisi, a part de fer-lo per adquirir coneixement i experiència en aquest àmbit, també l'he fet evidentment per saber d'on em poden venir les òsties i de amb quí puc tenir més afinitat i evidentment més facilitat per poder-hi treballar, doncs bé, ara ja puc dir tranquil·lament que no em vaig equivocar a l'hora de fer la primera tria "d'entorn", veig clar que estic amb la gent que sent el que diu, que creu en el seus projectes, que com molt bé diu un dels companys, creiem en la teoría de les tres "P" (primer el País, segon el Partit i tercer el Personalisme), i realment és únicament amb aquesta teoria que es pot arribar lluny!!

Així doncs, ja arribat el moment de deixar d'escoltar, d'observar i d'analitzar, sé el que vull i sé que estic amb la gent indicada per poder treballar pel meu país, ha arribat el moment de treballar, de gestionar i d'anar a totes!!

Bcn-Ginebra-Nyc-Boston

Ahir al migdia vam arribar al NYC, després de passar el control d'immigració en unes mòdiques 2 hores, van anar al recollir el cotxe. Tot esperant, una hora més, va resultar que no tenien el cotxe que havíem demanat..... Finalment ens van donar un cotxe,per no dir una altra cosa, un Chrysler 300 touring, és inmens! Vam sortir de l'aeroport en direcció Boston tot passant per les "rondes" de NYC, òbviament col•lapsades! Arribàvem al Boston unes 4 hores mes tard totalment trinxats, dutxa i al dormir!

Aquest matí gen sortit de l'habitació del motel cap al esmorzar, i un cop el primer àpat ha estat fet ens n'hem anat cap a Boston, acompanyats per la pluja que no ens ha deixat el tot el dia! Hem visitat Harvard, passejant pels jardins del seu campus, hem estat al centre, al Garden on juguen els Celtics, al port, als parcs...... En resum és una ciutat molt bonica tot i la pluja!

M'agradarà escriure ?

Fa moltíssims dies que no penjo res de res al bloc, no sé si ha estat per mandra o per manca d'idees, la qüestió és que avui començaré vacances i per aquest any em plantejo un altre repte, és evident que el repte de l'any passat va fracassar, ho podeu consultar en l'entrada de reconeixement de fracàs penjada l'any passat ( http://jordijou.blogspot.com/2007/09/magrada-escriure-per-no-tant.html ).

Aquest any, les ganes de fer un llibre de viatge encara hi són, però conscient del primer fracàs, ho intentaré fer canviant el mitjà, és a dir, aquest any em plantejo fer un diari de viatge a través del bloc, la intenció és poder-lo fer diàriament però també dependrà de les conexions, mitjans, etc......., tot i així, si supero la xifra dels set dies de l'any passat, ja em donaré per satisfet !!

Objectiu : Ermita de Sant Sebastià

El divendres passat vam fer la primera de les excursions del llibre
"Pels Voltants de la Plana de Vic ", vam aprofitar que la gent estava de pont i de que feia un molt bon dia per anar d'excursió.
L'itinerari que vam escollir fou el de la Pujada a Sant Sebastià, lloc escollit al 1705 per signar-hi el Pacte dels Vigatans . L'excursió va començar a l'ermita de Sant Joan Galí, vam deixar el cotxe i després d'agafar una primera ruta errònia, vam trobar les indicacions de l'itinerari.

El dia era fantàstic, força sol i encara no feia massa calor....., el camí fins aleshores era del tot pla, perfecte per anar fent-la petar, però un cop passada la Casa de la Vila, el camí pla es transforma en una pujada enmig del bosc, a més, amb totes les tanques tancades.........
La nostra resistència física a les pujades és força limitada, cosa que va fer que cada 5 minuts ens haguéssim d'aturar, amb la bonica excusa de... "quina bona vista que hi ha....!! !




Després d'haver observat el paisatge una vegada i una altra, vam tornar a arrancar fer l'últim atac al cim, tenint en compte que les condicions meteorològiques eren molt favorables...... Va ser un últim esforç que va valdre la pena, quan enmig del camí de bosc frondós, vam veure que s'alçava ferma, vaja, més que alçar-se...., estava clavada!! Però amb quina majestuositat estava clavada, és aquell símbol que en totes les excursions que hem fet fins el moment ens espera al cim, el símbol que dóna la benvinguda al paradís català........, en resum, que hi havia una ESTELADA!!!!



Un cop arribats va ser mooment de gaudir del cim, de gaudir de l'entorn on el 1705 aquells valents vigatans van alçar-se contra Felip V, i moment també de fer un glopet de l'aigua de l'ermita, ja que vam deixar l'aigua el cotxe, i estavem en un estat de quasi deshidratació......
Al cap de 20 minuts vam emprendre el camí de retorn, tot baixada!! Un retorn de gairebé una horeta fins on teníem el cotxe, i on vam arribar trinxats trinxats.

Sincerament és un itinerari que us recomanem que feu.

Anar kaluva tielyanna

Aiya nildo y nilde , que significa : Salut, amics i amigues en la llengua èlfica. Fa ja temps que el bloc està parat, sovint per manca de temps, sovint per manca d'idees, però avui me n'ha vingut una.....

Ja fa un temps que ens ha agafat per fer alguna caminada, i alguna excursió pel territori,

acompanyats sempre per exel·lents guies com en Jordi i la Núria, i en David i la Montse, la veritat és que tot i les limitacions físiques i de resistència que cal assumir que tinc, aquestes excursions em fan sentir bé, no només pel contacte amb la natura, sinó també per la coneixença que es va adquirint del teu territori. A més, el passat Sant Jordi em van regalar dos llibres amb camins i itineraris per fer a peu o amb BTT, res d'itineraris complicats, itineraris pensats per a totes les edats, així doncs, una de les entrades que faré al bloc podrà ser explicar-vos les excursions que anem fent, els indrets descoberts, les sensacions i anècdotes, vaja una mica de tot.

Apa doncs, ja està feta la presentació, veurem a veure com queda i si em fa el pes o no........ De moment un parell d'excursions si que les explicaré.......

M'acomiado avui amb la traducció del títol de l'entrada, que significa ........
el sol il·luminarà el teu camí.

La nova promesa de les bitlles catalanes

Ahir dissabte vam celebrar la I Calçotada d'Òmnium Osona, vam anar a Sant Pere de Torelló on el millor cuiner de calçots de la Vall del Ges ens esperava......

En arribar l'Abert feia estona que estava fent els calçots, el dia era molt bo i l'entorn també, així que un cop els calçots van estar fets, va començar el festival gastronòmic acompanyat per una excel·lent botifarra i de l'imprescindible porró. Els postres van ser dos magnífics pastissos s'ametlles.....

Després dels cafes, el moscatell i una bona tertúlia, semblava que la jornada acabava, però no, ja que el millor encara havia d'arribar......

En Jordi va anar al cotxe a buscar les bitlles i els bitllots per fer una tirada de bitlles catalanes. Vam col·locar les bitlles en posició, vam mesurar la distància de tir i........ a tirar!!!

Vam començar la primera tirada d'un total de tres, erem dos equips formats per jugadors semiprofessionals i aficionats. Vam començar a jugar ben engrescats, com els nens que juguen a pilota per primera vegada, enmig de rialles i esperit de competitivitat, però de cop i volta una jugadora de cabells rossos va anar a recollir els bitllots i es va dirigir cap a la posició de tir......

Va agafar els bitllots amb decisió i fermesa, amb pas ferm va fer camí fins al punt de tir, calculant totes les variables possibles que podien afectar la seva tirada, distància, vent, inclinació del terreny, posició del sol......

Un cop fets tots els càlculs, es va posar en posició de tir, i ... tirada!!!

La veritat és que el primer llançament no va ser gaire bo, però a partir del segon tir la cosa va canviar com de la nit al dia, i tots els llançaments següents....................

Tal i com estan les bitlles a la foto van quedar cada vegada que la Sandra tirava,,.... bitlla!!! una altra bitlla !! fins a sis vegades cap cantar bitlla!! Va aconseguir ni mes ni menys que 64 punts, la puntuació rècord de la tirada d'ahir, i el seu nom va a començar a sonar com a possible fitxatge pel CB La Pubitlla de la Plana .

VIU-LA!!!!!!!

Ja fa temps que sento aquesta cançó per la radio, des del primer dia em va enganxar el seu ritme, la seva melodia, però fins avui no he parat atenció a la seva lletra, i ara encara m'agrada més, ja que descriu a la perfecció aquella sensació que tinc sovint quan em llevo, aquella sensació d'optimisme, aquella sensació de que res ni ningú et pot parar en la teva cursa cap a la felicitat, en la teva carrera cap als objectius que t'has creat, aquella sensació que et fa gaudir de cada moment que vius, de cada cosa que fas, de cada amic que t'acompanya........

Res de por, res de dubtes, res no ens pot aturar, per això som aquí no ?

Apologise.......

És un bon títol per una cançó, però en sabem de demanar perdó ? o bé igual que en la cançó, sempre fem tard........

Tothom predica el que mai és tard per demanar perdó, segurament no, però mai és tard per perdonar ? Sovint però, es fa un mal ús o un abús de la paraula perdó, ja que a vegades s'utilitza per donar llargues, per fugir d'estudi, per evitar afrontar vés a saber què, i és aquest perdó mancat de valor i sentiment el que pot arribar a devaluar tots els altres "perdons" que vulgueu demanar....

Per tant, feu el favor de no ser hipòcrites i falsos, i sigueu sincers quan demaneu perdó, evidentment sempre i quan ho hagueu de fer!! Tampoc es tracta d'anar demanant perdó per tot ara!!!!!

Apa, això només són quatre ratlles per acompanyar la cançó, així doncs us demano perdó pel rotllo......... juajuajuajuajuajuajuajuajua!

Salut

Eleccions 2008

El proper diumenge 9 de Març tenim eleccions per decidir el Govern d'Espanya, hi ha molts de vosaltres que no anireu a votar....... HO HAVEU VISTTTTTTTTT!!! NOOOOOOOOOOO!!!!!
S'ha d'anar a votar, ni votar en blanc, ni vot nul, ni encara menys no votar.

Podria fer campanya del partit al qual dono suport, i evidentment ho faré..., però abans de res vull que reflexioneu sobre el dret de vot, encara que ens sembli que és un fet llunyà, hi ha molta gent que va morir o que va ser enpresonada lluitant per aconseguir aquest dret, i crec que és de justícia exercir-lo, una altra cosa és que no cregueu en la política o en els polítics, i us entenc prefectament, estan allunyats dels problemes reals de la ciutadania, sovint sembla que visquin en una altra dimensió, i us asseguro que en determinats casos, aquesta dimensió és la dimensió desconeguda. Però tot i això, exerciu el vostre dret, però exerciu-lo amb responsabilitat, votar no és llevar-se el diumenge i anar al col·legi a posar la papereta dins l'urna, és molt més que tot això, el votar ens hauría de comportar un procés de reflexió més curt o més llarg, però en el que hem de saber què és el que votem i què és el que volem, i ara és quan comença el miting...........

Diumenge s'escull el president de la república bananera espanyola, i a priori, el que sembla clar és que guanyi qui guanyi, Catalunya no en sortirà gaire ben parada, així doncs els catalans de bé, que crec que sou la majoria que visiteu aquest bloc, hem de pensar en què és el que més convé o el que menys perjudica a Catalunya, i és evident que el Catalunya necessita és un grup fort i de combat a Madrid, i és que és allà on es remenen les cireres, per tant és allà on hem de tenir uns bons tècnics en cireres perquè puguin triar les millors cireres, o si més no per evitar que ens col·loquin les cireres podrides, i no tingueu cap dubte que és el que intentaran fer!!

S'ha de votar en clau catalana, crec que ho hem de tenir clar, i en clau catalana ,en la meva opinió, només hi ha dues opcions, una és arriscada, ja que el seu candidat ha reiterat que donarà suport a la candidatura més votada, i a més, sense condicions. L'altra opció és la d'Esquerra, l'única opció, crec, capaç de plantar cara al govern espanyol, l'única formació sense cap lligam a Espanya, l'única opció que posa condicions a Zapatero per donar-l'hi suport en l'investidura en cas de que guanyi, i l'única opció que farà els possibles perquè Rajoy no sigui president.

Així doncs siguem valents, i assumim d'una vegada per totes que el vot per Esquerra també és vot útil, i tant que és vot útil, ja prou de ser un poble acomplexat, som un poble valent i amb coratge, demostrem a Espanya que no estem contents amb ells, i l'única manera de demostrar-ho és votant per Esquerra!!!

Ósanwe ( Que vol dir, pensament en èlfic)

Bleeding Love - Leona Lewis


Bé ja hi tornem a ser, en plena forma no ho sé, però ja noto que la meva ment comença a rutllar a un ritme ràpid, em noto ràpid de reacció, àgil per fer frases sense sentit, hàbil per desconcertat la gent, vaja, mica en mica estic recuperant la meva manera de ser, i una de les coses que he recuperat i que feia moltíssims anys que no practicava és el fer rodolins, si si, rodolins!!! I no us podeu imaginar com de bé m'ho passo fent-ne, és ben bé que sóc un friki de cullons, però us asseguro que en els minuts en què faig els rodolins res més té importància..... realment sóc molt friki, però és el que hi ha.

Tinc més ganes que mai de fer coses, ganes d'estar amb els amics, compartir amb ells aquests moments d'eufòria, intentar fer-los riure, en definitiva viure la vida el més intensament possible. No ho sé, potser això ho fa que ja hem entrat al Març, i és que a mi aquest més em torna boig, em dóna vitalitat, ensumo ja la primavera, ensumo el dia més llarg....., em temo que he ensumat alguna cosa més que això.......

Namárie otorno ar oselle!!!! ( Que vol dir: adeu companys i companyes en la llengua dels elfs )

Desconcertat.......

Lenny Kravitz - I'll be waiting

Tornem-hi que no ha estat res, com ja us he comentat durant aquests mesos d'inacitivitat m'han succeït coses que no esperava, he tingut reaccions que no esperava, he sentit sensacions que creia que no tenia..... Tot això no us negaré que m'ha desconcertat una mica, i he estat en alguns moments completament desorientat i sense rumb, i ampoc no us negaré que encara ara tinc flaixos i moments de desconcert. Mai hauría pensat que un esdeveniment m'afectaria tant, jo que em creia que em coneixia i que poc o molt em tenia controlat, m'he trobat de cop i volta perdut, m'he vist com un desconegut, m'he vist despullat, m'he vist molt feble....

Per sort, i gràcies a les persones que m'envolten, i perquè no, al pas del temps, que sembla que m'estic tornant a descobrir un altre cop, però és evident que encara que ho vulgui ,no sóc ni seré el mateix d'abans, a hores encara no sé explicar els motius, però la realitat és aquesta, alguna cosa ha passat al meu cap, i això també m'ha fet adonar, que no cal intentar tenir-ho controlat, ja que res és controlable i potser això és l'encant que té la vida, que ni els sentiments ni el destí són controlables.

Per amanitzar el retorn bloquil, què millor que també posar el retorn del Lenny Kravitz, sens dubte un dels meus gurus musicals, on sempre les seves cançons desperten en mi alguna cosa que moure els peus.

Segueixo sent lliure, però amb ganes d'escriure....

Després de gairebé quatre mesos d'inactivitat bloquil, crec que ja és hora de tornar a escriure, de tornar a posar a música, de tornar a exposar pensaments i sentiments. En aquests darrers mesos m'han passat força coses, i per desgràcia no totes bones, però què hi farem, la vida és la vida i tal i com deia una frase típica del Moulin Rouge.. "Show must go on", així doncs tornarem a activar el bloc amb forces renovades i amb moltes ganes d'escriure i passar-ho bé.