El bloc d'en Jordi

Segona Jornada de Bitlles

2008-10-26T19:36:00.003+01:00

Avui tocava segona jornada de lliga catalana de bitlles. A les 9:15 ens hem trobat davant l'antiga fàbrica de la Letel i hem fet via cap a Llerona, lloc on tocava jugar avui. Un cop arribats, juntament amb l'equip del Remei, en Xevi i en Jordi als qui tocava arbitrar la primera partida, han anat a supervisar la preparació del camp, i nosaltres hem posicionat el joc de bitlles i hem aprofitat per fer unes quantes tirades d'entrenament. El dia era esplèndid, ni un núvol, un sol de justícia que ha fet que amb dues tirades d'entrenament fetes haguéssim de quedar-nos amb màniga curta.

Ha començat la primera partida, els 12 equips han començat molt fort, era un constant de sentir el soroll d'impacte del bitllot a les bitlles, mentre la primera partida estava en marxa hem aprofitat per anar a fer un cafè i fer unes tirades més d'escalfament......

Tocaven les 12 del migdia quan l'equip de la Pubitlla entrava en acció, ens tocava enfrontar-nos a l'equip dels " De tot Arreu", equip de Granollers i que per tant jugava a casa. Avui m'ha tocat iniciar la partdia a mi, les tres primeres tirades han estat una mica fluixes, després la Sandra que ha començat molt i molt nerviosa, hem recuperat puntuació amb la Marta, i amb en Xevi i en Jordi hem acabat posant-nos davant al final de la primera ronda. La segona ronda ha estat ja de confirmació de la nostra superioritat, ha estat en aquest moment quan hem començat a fer bitlles minant la moral del contrari, entre els 5 jugadors hem fet 7 bitlles en la segona ronda.

En començar la tercera ronda, ja portavem un avantatge sufícient com per poder jugar amb menys pressió, i la veritat és que s'ha notat i molt!! Hem fet una puntuació de 116 punts, la mitja dels equips de primera!! Ha estat una tercera ronda molt forta, hem fet una última esprintada molt i molt profitosa. Al final hem obtingut una puntuació de 290 punts, per 197 de l'equip rival, resultat que ens dóna molta moral per la propera jornada que tindrà lloc a Vic el proper diumenge 9 de Novembre.

Primera Jornada de Bitlles

2008-10-12T20:58:00.015+02:00

Avui hem debutat a la 2ona Divisió A de la Lliga de Barcelona de Bitlles Catalanes, la jornada ha tingut lloc a Breda. Hem arribat a les 10 del matí a Breda, on la boira i els núvols feien acte de presència. Ens hem dirigit cap al terreny de joc, tot trobant-nos a la resta dels Pubitlles, un cop fetes les presentacions hem anat a buscar als àrbitres per saber quina era la nostra pista, el rival ja el sabíem...... el Remei.

La partida ha començat bastant malament, avui en Xevi no tenia el dia, i en canvi els jugadors del Remei s'han mostrat molt superiors a nosaltres, tot i remuntar diferències gràcies a les bitlles fetes per la Sandra, la Marta, en Pau i la Fina...., finalment hem acabat perdent per 23 punts, però bé, perdre contra l'altre equip de la ciutat ha fet la derrota més dolça.

Mitja hora de descans i segona partida, ara ens tocava jugar contra l'equip de Granollers de la Perestroika, equip potent que ens ha volgut intimidar dient-nos les puntuacions que acostumen a fer.........

A diferència de la primera partida, aquest cop hem començat més bé, en Pau amb 7 bitlles, la Marta i la Fina amb 4 bitlles, en Joan Manel amb 2 bitlles i jo amb una bitlla, hem destrossat l'equip rival!! Així doncs el debut no ha estat malament del tot, una derrota i una victòria.

Complir somnis...? I perquè no!!!

2008-10-05T23:52:00.004+02:00

Tal i com ja va fer el company Jordi farà un any, (http://jordiausio.blogspot.com/2007/10/comena-un-llarg-cam.html ), ara em toca a mi complir un vell somni..... No tinc gaires coneixements musicals, i potser per això l'instrument que jo vull aprendre a tocar és la bateria, segurament pensareu que estic sonat, però què voleu que us digui, segurament si que ho estic, però ara mateix, juntament amb d'altres fites i objectius, és una de les meves il·lusions.

Tan de bo d'aquí un temps us pugui dir que no només he après alguna cosa de bateria, sinó que a més hem pogut tocar o destroçar alguna cançó amb l'amic Jordi..........

Tremoleu companys...... The Barretines Band començarà a caminar en breu.............

Comença la Temporada de Bitlles

2008-10-05T20:10:00.004+02:00

El proper dia 12 d'Octubre comença a Breda la temporada 2008-2009 de Bitlles Catalanes. Aquesta temporada defensarem els colors del CB La Pubitlla de la Plana, equip enquadrat en la Segona Divisió A, en la qual hi ha 13 equips.

Així doncs el proper diumenge farem cap a Breda per començar una nova temporada, de fet serà la primera vegada que jugarem en una lliga catalana. Així doncs a partir d'ara podré posar una entrada resum de cada jornada jugada.

A treballar!!!!!

2008-09-27T11:15:00.002+02:00

Sóc una persona a la que poc o molt m'agrada passar desaparcebut, execptuant en els sopars, on m'agrada fer una mica de showman, no cal amagar-ho......... Bé tornem a la part introvertida del meu caràcter, això fa que escolti i observi molt, sobretot per agafar coneixement, però també per poder analitzar amb prespectiva totes les situacions, sensibilitats, opinions etc. Aquest anàlisi el porto fent des de fa més un any en l'àmbit polític, un àmbit on tots els meus amics i coneguts em descriuen com un àmbit corrupte, inútil, però amb el poc temps que hi porto i amb la poca feina que hi he fet a mi em té fascinat.

És evident que en qualsevol partit polític hi ha diverses visions, diverses inquietuts, diverses motivacions, vaja hi ha una diversitat que fa por! Doncs bé, porto un temps analitzant aquestes diverses visions, demanant informació, preguntant, preguntant i preguntant, vaja, que demano moltíssim, a això hi sumem el treball d'observació de mirades, i de la comunicació no verbal entre les diverses sensibilitats del partit...., us asseguro que n'hi ha per llogar-hi cadires!!!

Tot aquest anàlisi, a part de fer-lo per adquirir coneixement i experiència en aquest àmbit, també l'he fet evidentment per saber d'on em poden venir les òsties i de amb quí puc tenir més afinitat i evidentment més facilitat per poder-hi treballar, doncs bé, ara ja puc dir tranquil·lament que no em vaig equivocar a l'hora de fer la primera tria "d'entorn", veig clar que estic amb la gent que sent el que diu, que creu en el seus projectes, que com molt bé diu un dels companys, creiem en la teoría de les tres "P" (primer el País, segon el Partit i tercer el Personalisme), i realment és únicament amb aquesta teoria que es pot arribar lluny!!

Així doncs, ja arribat el moment de deixar d'escoltar, d'observar i d'analitzar, sé el que vull i sé que estic amb la gent indicada per poder treballar pel meu país, ha arribat el moment de treballar, de gestionar i d'anar a totes!!

Bcn-Ginebra-Nyc-Boston

2008-08-07T02:08:00.003+02:00

Ahir al migdia vam arribar al NYC, després de passar el control d'immigració en unes mòdiques 2 hores, van anar al recollir el cotxe. Tot esperant, una hora més, va resultar que no tenien el cotxe que havíem demanat..... Finalment ens van donar un cotxe,per no dir una altra cosa, un Chrysler 300 touring, és inmens! Vam sortir de l'aeroport en direcció Boston tot passant per les "rondes" de NYC, òbviament col•lapsades! Arribàvem al Boston unes 4 hores mes tard totalment trinxats, dutxa i al dormir!

Aquest matí gen sortit de l'habitació del motel cap al esmorzar, i un cop el primer àpat ha estat fet ens n'hem anat cap a Boston, acompanyats per la pluja que no ens ha deixat el tot el dia! Hem visitat Harvard, passejant pels jardins del seu campus, hem estat al centre, al Garden on juguen els Celtics, al port, als parcs...... En resum és una ciutat molt bonica tot i la pluja!

M'agradarà escriure ?

2008-08-01T07:59:00.003+02:00

Fa moltíssims dies que no penjo res de res al bloc, no sé si ha estat per mandra o per manca d'idees, la qüestió és que avui començaré vacances i per aquest any em plantejo un altre repte, és evident que el repte de l'any passat va fracassar, ho podeu consultar en l'entrada de reconeixement de fracàs penjada l'any passat ( http://jordijou.blogspot.com/2007/09/magrada-escriure-per-no-tant.html ).

Aquest any, les ganes de fer un llibre de viatge encara hi són, però conscient del primer fracàs, ho intentaré fer canviant el mitjà, és a dir, aquest any em plantejo fer un diari de viatge a través del bloc, la intenció és poder-lo fer diàriament però també dependrà de les conexions, mitjans, etc......., tot i així, si supero la xifra dels set dies de l'any passat, ja em donaré per satisfet !!

Objectiu : Ermita de Sant Sebastià

2008-05-06T20:07:00.007+02:00

El divendres passat vam fer la primera de les excursions del llibre
"Pels Voltants de la Plana de Vic ", vam aprofitar que la gent estava de pont i de que feia un molt bon dia per anar d'excursió.
L'itinerari que vam escollir fou el de la Pujada a Sant Sebastià, lloc escollit al 1705 per signar-hi el Pacte dels Vigatans . L'excursió va començar a l'ermita de Sant Joan Galí, vam deixar el cotxe i després d'agafar una primera ruta errònia, vam trobar les indicacions de l'itinerari.

El dia era fantàstic, força sol i encara no feia massa calor....., el camí fins aleshores era del tot pla, perfecte per anar fent-la petar, però un cop passada la Casa de la Vila, el camí pla es transforma en una pujada enmig del bosc, a més, amb totes les tanques tancades.........
La nostra resistència física a les pujades és força limitada, cosa que va fer que cada 5 minuts ens haguéssim d'aturar, amb la bonica excusa de... "quina bona vista que hi ha....!! !

Després d'haver observat el paisatge una vegada i una altra, vam tornar a arrancar fer l'últim atac al cim, tenint en compte que les condicions meteorològiques eren molt favorables...... Va ser un últim esforç que va valdre la pena, quan enmig del camí de bosc frondós, vam veure que s'alçava ferma, vaja, més que alçar-se...., estava clavada!! Però amb quina majestuositat estava clavada, és aquell símbol que en totes les excursions que hem fet fins el moment ens espera al cim, el símbol que dóna la benvinguda al paradís català........, en resum, que hi havia una ESTELADA!!!!

Un cop arribats va ser mooment de gaudir del cim, de gaudir de l'entorn on el 1705 aquells valents vigatans van alçar-se contra Felip V, i moment també de fer un glopet de l'aigua de l'ermita, ja que vam deixar l'aigua el cotxe, i estavem en un estat de quasi deshidratació......
Al cap de 20 minuts vam emprendre el camí de retorn, tot baixada!! Un retorn de gairebé una horeta fins on teníem el cotxe, i on vam arribar trinxats trinxats.

Sincerament és un itinerari que us recomanem que feu.

Anar kaluva tielyanna

2008-04-28T22:50:00.009+02:00

Aiya nildo y nilde , que significa : Salut, amics i amigues en la llengua èlfica. Fa ja temps que el bloc està parat, sovint per manca de temps, sovint per manca d'idees, però avui me n'ha vingut una.....

Ja fa un temps que ens ha agafat per fer alguna caminada, i alguna excursió pel territori,

acompanyats sempre per exel·lents guies com en Jordi i la Núria, i en David i la Montse, la veritat és que tot i les limitacions físiques i de resistència que cal assumir que tinc, aquestes excursions em fan sentir bé, no només pel contacte amb la natura, sinó també per la coneixença que es va adquirint del teu territori. A més, el passat Sant Jordi em van regalar dos llibres amb camins i itineraris per fer a peu o amb BTT, res d'itineraris complicats, itineraris pensats per a totes les edats, així doncs, una de les entrades que faré al bloc podrà ser explicar-vos les excursions que anem fent, els indrets descoberts, les sensacions i anècdotes, vaja una mica de tot.

Apa doncs, ja està feta la presentació, veurem a veure com queda i si em fa el pes o no........ De moment un parell d'excursions si que les explicaré.......

M'acomiado avui amb la traducció del títol de l'entrada, que significa ........
el sol il·luminarà el teu camí.

La nova promesa de les bitlles catalanes

2008-03-30T22:28:00.008+02:00

Ahir dissabte vam celebrar la I Calçotada d'Òmnium Osona, vam anar a Sant Pere de Torelló on el millor cuiner de calçots de la Vall del Ges ens esperava......

En arribar l'Abert feia estona que estava fent els calçots, el dia era molt bo i l'entorn també, així que un cop els calçots van estar fets, va començar el festival gastronòmic acompanyat per una excel·lent botifarra i de l'imprescindible porró. Els postres van ser dos magnífics pastissos s'ametlles.....

Després dels cafes, el moscatell i una bona tertúlia, semblava que la jornada acabava, però no, ja que el millor encara havia d'arribar......

En Jordi va anar al cotxe a buscar les bitlles i els bitllots per fer una tirada de bitlles catalanes. Vam col·locar les bitlles en posició, vam mesurar la distància de tir i........ a tirar!!!

Vam començar la primera tirada d'un total de tres, erem dos equips formats per jugadors semiprofessionals i aficionats. Vam començar a jugar ben engrescats, com els nens que juguen a pilota per primera vegada, enmig de rialles i esperit de competitivitat, però de cop i volta una jugadora de cabells rossos va anar a recollir els bitllots i es va dirigir cap a la posició de tir......

Va agafar els bitllots amb decisió i fermesa, amb pas ferm va fer camí fins al punt de tir, calculant totes les variables possibles que podien afectar la seva tirada, distància, vent, inclinació del terreny, posició del sol......

Un cop fets tots els càlculs, es va posar en posició de tir, i ... tirada!!!

La veritat és que el primer llançament no va ser gaire bo, però a partir del segon tir la cosa va canviar com de la nit al dia, i tots els llançaments següents....................

Tal i com estan les bitlles a la foto van quedar cada vegada que la Sandra tirava,,.... bitlla!!! una altra bitlla !! fins a sis vegades cap cantar bitlla!! Va aconseguir ni mes ni menys que 64 punts, la puntuació rècord de la tirada d'ahir, i el seu nom va a començar a sonar com a possible fitxatge pel CB La Pubitlla de la Plana .

VIU-LA!!!!!!!

2008-03-17T21:09:00.003+01:00

Ja fa temps que sento aquesta cançó per la radio, des del primer dia em va enganxar el seu ritme, la seva melodia, però fins avui no he parat atenció a la seva lletra, i ara encara m'agrada més, ja que descriu a la perfecció aquella sensació que tinc sovint quan em llevo, aquella sensació d'optimisme, aquella sensació de que res ni ningú et pot parar en la teva cursa cap a la felicitat, en la teva carrera cap als objectius que t'has creat, aquella sensació que et fa gaudir de cada moment que vius, de cada cosa que fas, de cada amic que t'acompanya........

Res de por, res de dubtes, res no ens pot aturar, per això som aquí no ?

Apologise.......

2008-03-08T12:17:00.005+01:00

És un bon títol per una cançó, però en sabem de demanar perdó ? o bé igual que en la cançó, sempre fem tard........

Tothom predica el que mai és tard per demanar perdó, segurament no, però mai és tard per perdonar ? Sovint però, es fa un mal ús o un abús de la paraula perdó, ja que a vegades s'utilitza per donar llargues, per fugir d'estudi, per evitar afrontar vés a saber què, i és aquest perdó mancat de valor i sentiment el que pot arribar a devaluar tots els altres "perdons" que vulgueu demanar....

Per tant, feu el favor de no ser hipòcrites i falsos, i sigueu sincers quan demaneu perdó, evidentment sempre i quan ho hagueu de fer!! Tampoc es tracta d'anar demanant perdó per tot ara!!!!!

Apa, això només són quatre ratlles per acompanyar la cançó, així doncs us demano perdó pel rotllo......... juajuajuajuajuajuajuajuajua!

Salut

Eleccions 2008

2008-03-04T20:48:00.003+01:00

El proper diumenge 9 de Març tenim eleccions per decidir el Govern d'Espanya, hi ha molts de vosaltres que no anireu a votar....... HO HAVEU VISTTTTTTTTT!!! NOOOOOOOOOOO!!!!!
S'ha d'anar a votar, ni votar en blanc, ni vot nul, ni encara menys no votar.

Podria fer campanya del partit al qual dono suport, i evidentment ho faré..., però abans de res vull que reflexioneu sobre el dret de vot, encara que ens sembli que és un fet llunyà, hi ha molta gent que va morir o que va ser enpresonada lluitant per aconseguir aquest dret, i crec que és de justícia exercir-lo, una altra cosa és que no cregueu en la política o en els polítics, i us entenc prefectament, estan allunyats dels problemes reals de la ciutadania, sovint sembla que visquin en una altra dimensió, i us asseguro que en determinats casos, aquesta dimensió és la dimensió desconeguda. Però tot i això, exerciu el vostre dret, però exerciu-lo amb responsabilitat, votar no és llevar-se el diumenge i anar al col·legi a posar la papereta dins l'urna, és molt més que tot això, el votar ens hauría de comportar un procés de reflexió més curt o més llarg, però en el que hem de saber què és el que votem i què és el que volem, i ara és quan comença el miting...........

Diumenge s'escull el president de la república bananera espanyola, i a priori, el que sembla clar és que guanyi qui guanyi, Catalunya no en sortirà gaire ben parada, així doncs els catalans de bé, que crec que sou la majoria que visiteu aquest bloc, hem de pensar en què és el que més convé o el que menys perjudica a Catalunya, i és evident que el Catalunya necessita és un grup fort i de combat a Madrid, i és que és allà on es remenen les cireres, per tant és allà on hem de tenir uns bons tècnics en cireres perquè puguin triar les millors cireres, o si més no per evitar que ens col·loquin les cireres podrides, i no tingueu cap dubte que és el que intentaran fer!!

S'ha de votar en clau catalana, crec que ho hem de tenir clar, i en clau catalana ,en la meva opinió, només hi ha dues opcions, una és arriscada, ja que el seu candidat ha reiterat que donarà suport a la candidatura més votada, i a més, sense condicions. L'altra opció és la d'Esquerra, l'única opció, crec, capaç de plantar cara al govern espanyol, l'única formació sense cap lligam a Espanya, l'única opció que posa condicions a Zapatero per donar-l'hi suport en l'investidura en cas de que guanyi, i l'única opció que farà els possibles perquè Rajoy no sigui president.

Així doncs siguem valents, i assumim d'una vegada per totes que el vot per Esquerra també és vot útil, i tant que és vot útil, ja prou de ser un poble acomplexat, som un poble valent i amb coratge, demostrem a Espanya que no estem contents amb ells, i l'única manera de demostrar-ho és votant per Esquerra!!!

Ósanwe ( Que vol dir, pensament en èlfic)

2008-03-04T20:19:00.004+01:00

Bleeding Love - Leona Lewis

Bé ja hi tornem a ser, en plena forma no ho sé, però ja noto que la meva ment comença a rutllar a un ritme ràpid, em noto ràpid de reacció, àgil per fer frases sense sentit, hàbil per desconcertat la gent, vaja, mica en mica estic recuperant la meva manera de ser, i una de les coses que he recuperat i que feia moltíssims anys que no practicava és el fer rodolins, si si, rodolins!!! I no us podeu imaginar com de bé m'ho passo fent-ne, és ben bé que sóc un friki de cullons, però us asseguro que en els minuts en què faig els rodolins res més té importància..... realment sóc molt friki, però és el que hi ha.

Tinc més ganes que mai de fer coses, ganes d'estar amb els amics, compartir amb ells aquests moments d'eufòria, intentar fer-los riure, en definitiva viure la vida el més intensament possible. No ho sé, potser això ho fa que ja hem entrat al Març, i és que a mi aquest més em torna boig, em dóna vitalitat, ensumo ja la primavera, ensumo el dia més llarg....., em temo que he ensumat alguna cosa més que això.......

Namárie otorno ar oselle!!!! ( Que vol dir: adeu companys i companyes en la llengua dels elfs )

Desconcertat.......

2008-02-24T10:55:00.004+01:00

Lenny Kravitz - I'll be waiting

Tornem-hi que no ha estat res, com ja us he comentat durant aquests mesos d'inacitivitat m'han succeït coses que no esperava, he tingut reaccions que no esperava, he sentit sensacions que creia que no tenia..... Tot això no us negaré que m'ha desconcertat una mica, i he estat en alguns moments completament desorientat i sense rumb, i ampoc no us negaré que encara ara tinc flaixos i moments de desconcert. Mai hauría pensat que un esdeveniment m'afectaria tant, jo que em creia que em coneixia i que poc o molt em tenia controlat, m'he trobat de cop i volta perdut, m'he vist com un desconegut, m'he vist despullat, m'he vist molt feble....

Per sort, i gràcies a les persones que m'envolten, i perquè no, al pas del temps, que sembla que m'estic tornant a descobrir un altre cop, però és evident que encara que ho vulgui ,no sóc ni seré el mateix d'abans, a hores encara no sé explicar els motius, però la realitat és aquesta, alguna cosa ha passat al meu cap, i això també m'ha fet adonar, que no cal intentar tenir-ho controlat, ja que res és controlable i potser això és l'encant que té la vida, que ni els sentiments ni el destí són controlables.

Per amanitzar el retorn bloquil, què millor que també posar el retorn del Lenny Kravitz, sens dubte un dels meus gurus musicals, on sempre les seves cançons desperten en mi alguna cosa que moure els peus.

Segueixo sent lliure, però amb ganes d'escriure....

2008-02-18T22:14:00.004+01:00

Després de gairebé quatre mesos d'inactivitat bloquil, crec que ja és hora de tornar a escriure, de tornar a posar a música, de tornar a exposar pensaments i sentiments. En aquests darrers mesos m'han passat força coses, i per desgràcia no totes bones, però què hi farem, la vida és la vida i tal i com deia una frase típica del Moulin Rouge.. "Show must go on", així doncs tornarem a activar el bloc amb forces renovades i amb moltes ganes d'escriure i passar-ho bé.

SÓC LLIURE!!!!!!

2007-10-05T23:28:00.000+02:00

Avui ha estat un dia molt i molt extrany, els aconteixements s'han succeït molt depressa, molt inesperadament, no he tingut temps de reacció, no he tingut temps per analitzar res, i potser millor......
Ha estat el dia de l'alliberament, m'he alliberat d'una llosa que només els més propers saben fins a quin punt m'estava fonent, fins a quin punt m'estava robant les ganes de lluitar, fins a quin punt m'estava absorbint tot l'aire per respirar...

No us diré pas que tingui l'anomenat síndrome d'estocolm ni molt menys, però tinc una sensació molt extranya, molt difícil d'explicar i segurament molt difícil d'entendre, però per un moment he sentit llàstima pel meu captor, llàstima per la meva llosa, però tot seguit la meva part de cervell alliberada em recorda tot el que he passat estant en captivitat, i és aquesta sensació de llibertat recuperada la que m'ha fet fer-l'hi saber al captor tot el que m'ha fet passar i dir-l'hi tot el que pensava d'ell, i és això el que em fa sentir encara més lliure, per primera vegada en molts anys he fet net, he tancat per complet el cercle, no he deixat ni una sola escletxa, és a dir, he tret tota la merda que m'havia oprimit, he tornat la merda a qui realment pertanyia.

La sensació de llibertat que tinc ara mateix no us la podeu ni imaginar, una sensació que espero no deixar de tenir mai més a la vida, espero poder ser fort com he estat avui durant la resta de la meva vida.

Un altre dia a la Vila del Pingüí.....

2007-10-03T22:05:00.000+02:00

Un altre dia més a la vila del pingüí, avui ha estat un dia una mica contradictori, tot ha començat força malament, i a mesura que el dia avançava les coses anaven encara pitjor, i pitjor, però un amic m'ha fet veure una cosa que tots sabem, però que sovint i sobretot quan estàs angoixat necessites que algú t'obri els ulls i et faci veure les coses tal i com son. Aquest ha estat el primer punt d'inflexió del dia, alesores les coses no han empitjorat, s'han estabilitzat... jejejeje. I ha estat a partir de la sortida del món laboral i entrada al món personal on tot ha començat a millorar exponencialment, ha estat una desconnexió ràpida i sense patiment, una mica de cansament físic potser si........... fantàstic !!!

I ha estat avui al vespre quan un dels projectes que tenia a curt termini ha començat a consolidar-se, no definitivament però si substancialment, tot al seu temps, però els fonaments ja estan posats i les perspectives semblen bones. Esperem tenir la sort justa per poder-ho tirar endavant.

Amb tot això, la cançó d'avui, una d'aquelles que et fan venir ganes de ser actiu, va dedicada als que m'ajudeu a tenir aquestes desconexions, i per ser al meu costat quan us necessito.

Toca canvi de cicle ?

2007-09-24T23:09:00.000+02:00

Companys, companyes, amics, amigues, lectors, lectores, avui toca filosofada nocturna !!!

Ja fa temps us vaig parlar, si no recordo malament, de fins on es podien aguantar determinades situacions, doncs bé, avui us puc dir que hi ha una situació que ja m'ha superat, que no puc suportar mes i que m'ha estat torturant tot aquest temps. S'ha acabat, s'ha acabat el fingir, s'ha acabat el baixar-se els pantalons, s'ha acabat abaixar el cap en senyal de submissió, s'ha acabat el menysvalorar-me davant de ningú. Avui ha començat el canvi, i el que em fa saber que el canvi és real, és que ha succeït espontàniament, sense premeditació.

I la veritat amics i amigues és que em sento bé, em sento alliberat, ja que amb l'ignorància i el menyspreu, l'hi estic tornant al torturador tots els mals moments que m'ha fet passar, no és que ara vulgui passar al costat dels torturadors, però si que abandono el costat dels submisos......

Avui tot pot canviar....... avui ha començat el compte enrera, i ja no hi ha marxa enrera...........

Jimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!

2007-09-24T23:01:00.000+02:00

Aquesta entrada està dedicada al meu amic Ausió, gran admirador de guitarristes, i guitarrista en potència. Hem vist moltes de les seves entrades, i si no les heu vist mireu-les a www.jordiausio.com , parla i admira a Mark Knopfler, Eric Clapton o Gary Moore, però què me'n dius del Jimi Hendrix ? Amb aquesta entrada l'hi farem un petit homenatge a l'amic Hendrix i destijant que l'Ausió vegi complert el seu somni de tocar la guitarra molt millor que totes aquestes bèsties...........

La vida no deixa de sorprendre'm..... per sort!!!

2007-09-14T19:37:00.000+02:00

S'acaba una altra setmana laboralment parlant..... balanc: UN DESASTRE!!!

Sort n'hi ha que comença un altre cap de setmana, dos dies sencers per viure amb la parella, amb els amics, per fer de cada dia un dia especial, i la veritat, aquest cap de setmana té molt bones perspectives, no ho sé, potser acaba sent un desastre, però no crec.......

Son aquestes les coses que a mi em fan sentir viu, les coses que em fan despertar del malson que sovint és la feina, i la conclusió a la que arribo és realment molt encoratjadora. Tinc 33 anys, i la vida no deixa de sorprendre'm, sovint comento o acostumo a dir una frase : " Ja no tinc edat per fer amics ", sobretot quan algú em resulta força insoportable, però haig d'admetre que és en l'actualitat quan crec que tinc els millor amics que podría tenir, i el més curiós és que cap d'ells ha estat buscat, simplement han sorgit, i realment estic molt i molt content de que així sigui.

I una cosa porta a l'altra, i és aquí on el meu optimisme em surt per tot arreu, i és que encara que no vulgui, sóc jove, em sento viu i actiu, i em queden encara molts projectes a curt, mig i llarg termini, és a dir, que tinc encara per endavant una feinada de por, uns projectes tan personals com professionals, els quals espero i destjo poder compartir amb tots els que estimo i aprecio, que cada dia sou mes.

Així doncs......... prepareu-se que encara no heu vist res !!!!!!!!!!

Avui, el farciment musical és la cançó amb la que em vaig declarar oficialment a la Sandra, una canço que no em canso d'escoltar mai.

Salut i gràcies amics!!!

Aeroports ( Capítol 5 i últim. Madrid - Barcelona )

2007-09-05T21:06:00.000+02:00

Malauradament ja us puc avançar que el rus del costat no va parar de roncar i tocar els collons, per cert, l'home es va posar un pane del sopar dins d'un dels mitjons que Iberia et dóna per fer el viatge, és una tradició rusa molt antiga.

Pel que fa al pollastre........... SIIIIII, com no, pollastre amb turbulències per sopar!!!

L'hora prevista d'arribada a Madrid eren les 8:00 del matí, l'avió sortia a les 8:30, molt just, massa just. Aterrem, entre que arribem al finger assignat, recollim l'equipatge de mà i sortim, ja eren les 8:20, vinga doncs.... a córrer una altra vegada, jo sabia que no arribàvem, i trobem dues senyores d' Iberia cridant com histèriques : " Enlace America-Barcelona, embarque puerta 59 ahora mismo, les estan esperando, corran...CORRAAAAAAAAAAN !! " La mare que les va parir, ara si que corríem com desesperats, un altre cop sense cinturó i un altre cop la puta port 59 era la última de la terminal. Arribem cridant : " SOMOS NOSOTROS !!!! "

Les dues noies de la porta 59 es giren i molt amablament diuen : " No corran que el vuelo esta cerrado y el avión ha despegado ya " JUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUA !!!!

Era la cirereta que faltava, un altre enllaç perdut, es podia perdre tants enllaços en tan poc temps ? On era la càmara oculta ? Estàvem en un concurs de T5 ?

Aqui la solució va ser ràpida, ens van col·locar en un pont aeri que sortia a les 10:00 de Madrid, vam canviar de terminal amb tren, vam treure'ns el cinturó per enèsima vegada, vam pujar a l'avió sense retards, i al cap d'una hora, per fí, vam arribar a Barcelona!!!!

I LES MALETES TAMBÉ!!!!!!!

Així doncs, tal i com diu la canço d'aquest capítol, "TAKE IT EASY", si viatgeu a l'Agost amb avió agafeu-s'ho amb calma!!

Pel que fa la qüestió de si en Montilla aconseguirà el traspàs de l'aeroport, la resposta és també...... "TAKE IT EASY!!!!!!"

Aeroports ( Capítol 4. New York - Madrid )

2007-09-05T20:33:00.000+02:00

Aquell matí ens vam llevar i vam passar el matí a Times Square, visitant el Madison Square Garden, la veritat és que va ser una experiència fantàstica, tan que ja estem planejant una excursió per tornar-hi, però.... haurem d'anar-hi amb avió ? Millor no pensar-hi.

Seguim.......

Sent previsors, tot i tenir ja el seient del vol reservat i assegurat, vam presentar-nos a l'aeroport 4 hores abans d'embarcar, amb una parella valenciana, vam assegurar que les reserves fossin correctes, i amb el bon regust que ens havia deixat la visita a la ciutat, ens vam sentar davanty la porta amb els nostres amics valencians.........

A les 18:00 comença l'embarcament, hi havia una gentada de por, i 15 minuts abans de l'hora establerta l'avió abandonava el finger i es dirigia a la pista, és a dir, hi havia unes 16 persones que havien quedat a terra!! El nostre optimisme era exultant, l'avió sortia abans d'hora... ON S'ÉS VIST AIXÒ ????

Evidentment hi havia trampa..... al cap de 15 minuts el comandant es dirigiex a nosaltres :
" Benvinguts al vol tal..... els comunico que hi ha molt trànsit aeri, mirin per la finestra i veuran que davant nostre hi ha uns 40 avions per enlairar-se, tardarem una hora i mitja aproximadament a enlairar-nos...."

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!! A hores d'ara ja sabeu què volia dir això.........

Perdríem l'enllaç Madrid-Barcelona ? Ens arribaría l'equipatge dos dies tard ? Ens quedaríem a passar el dia a la capital de la república bananera ? Hi hauria pollastre per sopar ? El rus que tenia assentat al costat pararia de roncar ? El Montilla aconseguirà que traspassin l'aeroport de Barcelona ?

En el proper i darrer capítol trobareu les respostes a algunes d'aquestes qüestions.

ÀNIMS QUE JA S'ACABA!!!!

Aeroports ( Capítol 3. Los Angeles - New York )

2007-09-03T20:44:00.000+02:00

Amb el viatge d'anada que haviem passat, ja res ens podia sorprendre... o no!!!

Aquesta vegada vam arribar quatre hores abans a l'aeroport, una cua de collons, un altre cop sense sabates, però vam poder embarcar sense cap problema i a l'hora, menys mal, així dóna gust vam pensar..... Mal fet, no teníem que haver pensat res !!! El pilot de l'American va agafar el micro i ens va dir que per problemes tècnics el vol encara no es podia enlairar...

Encara que sembli una mica de comèdia, ens vam enlairar.... si, si, si, amb una hora de retard!!! Les hores anaven passant i vèiem que l'enllaç se'ns escapava, el que si teniem clar és que les maletes no ens arribarien fins al cap de dos o tres dies!!!

L'enllaç sortia a les 18:00, eren les 17:40 i encara estàvem dins l'avió esperant per baixar, i ... si, si, si, tenim que canviar de terminal!!!! Era impossible arribar, i efectivament així va ser, arribem al taulell d'Iberia a les 18:00, suats com porcs, i aquest si que era empanat, ens diu que el vol està tancat i que ja ha sortit... Ens vam cagar!!

L'empanat ens diu que hi ha un altra avió a les 21:00, ufffffffff, i quan l'hi demanem que ens posi de costat, ell para de mirar la pantalla i ens diu..... "L'altre vol també està complet, els estic posant en una llista d'espera", ai mare meva!!! Ara si que suàvem i no pas de córrer!!

Amb els nervis a flor de pell i un culet ben estret, vam passar el control de seguretat, i amb un pessimisme moderat ens vam assentar davant la porta d'embarcament.... eren les 18:30.......
Anava arriban gent, molta gent, i el pessimisme moderat ja era un acolloniment també moderat, teniem una esperança, i és que l'empanat, en principi ens havia posat els primers de la llista, així que encara no estàvem desesperats !!

Érem unes 28 persones en la mateixa situació, ja erem amics per sempre, i anàvem discutint la situació, les 20:20, comença l'embarcament del vol, i evidentment anàvem cridant a gent pels seus noms...... MENYS A NOSALTRES!!!! Una cosa era clara, i és que el cabró de l'empanat ho havia fotut tot al revés!! Tanquen el vol, i els pitjors presagis ja eren una realitat, ens quedàvem a terra............

El resum, i per no cansar-vos, és que al cap de dues hores més de discussions i negociacions amb Iberia i American Airlines, vam poder aconseguir un seient pel vol de l'endemà a les 18:00 i un hotel per passar la nit a NY.

Aeroports ( Capítol 2. Chicago - Los Angeles )

2007-09-03T20:28:00.000+02:00

Seguim...........

Un cop arribats a Chicago has de lliurar a les aurotitats aquell bonic formulari on et demanen si tens la SIDA, però que molt encertadament han tret aquella mítica pregunta referent a si volies matar el president dels EUA, això volia dir temps i nosaltres no teniem temps !!!!

Posats a la cua esperant el nostre torn, un cop som al taulell amb l'agent Ramirez, ens va fer foto i ens va prendre les emprentes digitals, amb algun que altre problema..... ;) A causa d'aquests petits problemes ens van fer passar a una comisaria de l'aeroport, més temps!!, sempre acompanyats d'un agent de 1,90 vam acabar els tràmits i vam anar a retirar l'equipatge..jajajajaja!! Ens presentem a la cinta i un home molt amable ens va demanar el nom, i ens va comunicar que el nostre equipatge no havia ni sortit del la República Bananera !!!

En aquells moments ja no sabiem ni on erem, no teniem equipatge i l'avió se'ns escapava o no ho sé, no sabiem ni a quina hora estavem, per tant què haviem de fer ? CÓRRER!!!!!

Evidentment per facilitar les coses havíem de canviar de terminal, com no, i per tant havíem d'agafar un tren per anar a l'altra terminal, allà vam conèixer una parella de Girona igual d'agraciats que nosaltres, entre corredisses ens presentem al control de seguretat, vinga més temps, descalços, sense cinturó i a córrer més, amb una mà a la maleta i l'altra als pantalons vam travessar tota la terminal a tota castanya i................ HO VAM ACONSEGUIR !!!!!!

Així doncs l'avió ens esperava i vam poder embarcar, amb una hora i mitja de retard, i vam volar direcció Los Angeles, on evidentment el nostre equipatge no arribaria ni aquell vespre ni l'endemà, DOS DIES PER ENVIAR L'EQUIPATGE DES DE MADRID!!!!!!

Va ser un bon viatge d'anada perquè negar-ho, però el de tornada encara va se més espectacular.........

CONTINUARÀ......

Aeroports ( Capítol 1. Barcelona - Madrid - Chicago )

2007-09-03T19:59:00.000+02:00

(Poseu la música que és llarg)

En els propers capítols parlaré dels aeroports, ja que la Ministra va parlar tan bé del funcionament dels aeroports i particularment del de Barcelona, us explicaré la nostra experiència aquest d' Agost mateix viatjant amb Iberia.

Vam arribar a l'aeroport a les 6 del matí, només tres hores abans d'embarcar en el nostre vol, quan normalment recomanen ser-hi dues hores abans. Quan vam entrar a la terminal la situació ja era caòtica, unes cues de por, vam adreçar-nos a una finestreta de Ibèria per demanar si ja podíem fer cua per facturar l'equipatge tan d'hora, i la senyoreta molt amable ella, ens va dir que no només podiem, sinó que millor que ens posséssim ja a la cua, digueu-me desconfiat, però ja ens va semblar estrany.

Arribem al taulell i un noiet tot trampat però bastant empanat ens va atendre, les bàscules no anaven, i el colega ens diu tot alegrament : "Les maletes us arriabaran directament al destí final. "

Ben contents vam passar pel control de l'aeroport i esperar l'hora d'embarcar, embarquem puntuals, però els minuts passaven i l'avió no s'enlairava........ Teniem enllaç a la capital de la república bananera (Madrid), i ja arribàvem justets... Vam arribar a Madrid amb una hora de retard, i l'avió ens estava esperant, és a dir, vam haver de patir aquella situació tan agraïda de travessar un avió ple de gom a gom, tothom sentat esperant als catalanets....

Vam sortir de Madrid amb una hora de retard, per tant, les perspectives de poder enllaçar en el següent destí eren poques, però la moral i l'esperança és l'últim que es perd.....

Arribem a Chicago amb una hora de retard, per no perdre el costum, sortim de l'avió i vinga a córrer, mentre corriem vam sentir la gent que deia que s'havia de recollir equipatge... IMPOSSIBLE !!!, el noiet empanat de Barcelona ens va dir que l'equipatge anava directa a destí, però clar arribavem als Estats Units, o sigui que el primer aeroport d'arribada és considerat una aduana i s'havia de recollir equipatge.....

M'agrada escriure....... però no tant!!

2007-09-03T19:49:00.000+02:00

Realment m'agrada escriure, però potser no tant com em pensava........

L'experiència de fer un llibre de viatge va començar molt bé, d'entrada l'agenda que vaig triar era la mateixa que la del Mikimoto, cosa que preveia uns bons moments descriptura.

El primer dia vaig obrir l'agenda amb moltes ganes, vinga escriure, el segon dia igual, hi havia gent que m'havia comentat que costava posar-s'hi, i vaig pensar : "No n'hi ha per tant".

El tercer dia ja ho vaig fer a ultima hora, el quart dia vaig optar per fer-ho el cinquè i fer dos dies de cop, fins aquí encara anavem bé......

El sisè dia vaig complir com un campió i el setè també, però a partir del vuitè dia el tema es va desmadrar, més que desmadrar es pot dir que les ganes d'escriure van desaparèixer !!

Així doncs, a hores d'ara el llibre de viatge està encallat en el setè dia, però m'he proposat acabar-lo un dia d'aquests........

M'agrada escriure

2007-08-04T14:58:00.000+02:00

Bon dia tot el dia, ja fa dies que no penjo res al bloc, però és que tinc tantes coses per dir, per escriure, per abocar, per expressar que no sé per on començar, i és que un cop t'acostumes a escriure. és realment una activitat addictiva, utilitzar les paraules per descriure qualsevol tipus de sensació, sentiment, opinió és un dels vicis que he agafat de gran, però que realment sovint em fa sentir realitzat com a persona.

Escric mentre escolto música, una de les altres meves passions, és la música la que em fa ballar el cervell, és la música la que em fa escriure de forma natural, sense haver de pensar què escric ni com ho escric, simplement escric , els meus dits actuen de forma armònica amb la música, per això sovint no s'enten res del que escric !!!

Aquestes ganes d'escriure em portaran a fer una prova aquest estiu, i és que per primera vegada intentaré fer un llibre de viatge, he dit que intentaré perquè segur que seré capaç de començar-lo però no ser si seré capaç de seguir-lo, ja us ho explicaré.

Avui m'he posat aquesta cançó de la Rihanna, una cançó perfecte per escriure, amb una veu dolça i uns ulls capaços de deixar glaçat a qualsevol.

Som mentiders ?

2007-07-18T19:51:00.000+02:00

Siguem sincers amb nosaltres i amb la resta de gent que ens envolta, i reconeixem que alguna vegada mentim, segurament no per fer mal, sinó per diferents motius, per amagar debilitats o defectes, per evitar ofendre o ferir, per evitar una bronca, per amagar sentiments, per protegir a algú, per quedar bé........

Hi ha vegades que mentir és la millor opció, o almenys és el que nosaltres creiem, però a la que enganyem, només fem que enganyar-nos a nosaltres mateixos, només fem que fingir, actuar, i no podem estar sempre actuant i fingint, les persones que ens envolten mereixen saber com som, com som realment, no us faci por que si saben la veritat s'allunyin, ja que si s'allunyen de vosaltres, us puc assegurar que no valien la pena, que no us mereixien.

Així doncs, siguem valents i afrontem les coses com son, acceptem errors, virtuts, tot el que faci falta, però siguem sincers amb nosaltres i amb els altres.

Espero que els que llegiu això no vingueu corrents a dir-me totes les veritats, no ens passem ara, però si us diré que em recuperaré mes ràpid d'una veritat dolorosa, que de saber que cap dels vostres sentiments o actuacions és feta de tot cor.

Fem-nos el camí....

2007-07-10T19:15:00.000+02:00

Això és el que has i em de fer, fer-nos el nostre camí, fer-nos a nosaltres mateixos de la forma en la qual ens sentim més còmodes, més realitzats, fer-nos a nosaltres i assumint les decisions i conseqüències que comporti el teu camí.

Ja n'hi ha prou de seguir el camí que marquen els altres, d'adaptar-se a les corves que deixen marcades, als canvis de rasant, el camí és nostre, som nosaltres els qui en fem el traçat, i som nosaltres els qui decidim on ens porta. La qüestió és que no ens sentim sols en el moment de fer el traçat, és a dir, necessitem de la comprensió dels propers, i sovint també la orientació per no perdre el nord i fer un camí que ens porti a un mal final.

Fem-nos el camí, prenem els comandaments de la nostra vida i de la nostra ruta, i convideu als amics a compartir aquesta ruta.....

Pel que fa a mi, el meu camí està obert a tots vosaltres, encara que només sigui per passar-hi una estona.......

Carpe Diem

2007-07-03T18:38:00.000+02:00

Bon dia tot el dia!!!

Ja tornem a ser aquí, però avui, després d'haver passat una setmana força complicada, amb pujades i baixades, sentiments amunt i avall, sensacions contradictòries, vaja, un festival emocional, ha arribat el moment de dir prou, ha arribat el moment de viure cada minut el mes intensament possible, no deixar de fer res, compartir amb tots els que aprecio aquesta sensació i perquè no, encomanant-els a ells aquestes ganes de fer coses. Ha arribat l'estiu, ha arribat el bon temps, i som vius, joves i guapos!!!!!!!!!

Què més volem ? Deixem-nos estar de problemes, o si més no, intentem-ho, tots junts, vivint el moment de la forma que ja proclamaven els clàssics, fem que el Carpe Diem no sigui una frase buida darrera una samarreta.....

A viure i a riure !!!!!!

Espero que la cançoneta d'avui us encomani una mica aquesta sensació....

Els xucladors neuronals

2007-06-26T19:04:00.000+02:00

Si mai us havieu plantejat si aquesta espècie existia, ja us ho dic jo, existeixen!! Jo sóc victima d'un d'aquests éssers diabòlics.

La seva aparença pot arribar a ser normal, tot iq ue ja denoten certes irregularitats físiques, però s'apropen a tu, aparentment amb bones intencions, normalment la relació és de dependència d'ell, i un cop estant a prop teu, el que fan és xuclar-te tot el que poden, tot el cervell i tota l'energia, i no pas per utilitzar-la ells no, només per la satisfacció de xuclar. I és en aquest punt, just quan ets conscient de que t'estant xuclant quan comença el calvari, ja que comença una persecució i fugida que no té fi, tu intentes fugir i evitar el contacte directe, i ell en canvi fa tot el possible per apropar-se a tu i xuclar-te, a més són xucladors tan perfectes, que no deixen cap marca física, no deixen cap prova del seu acte, i a tu et van xuclant........

Sobretot si us hi trobeu....... FUGIU, CORREU ABANS NO SIGUI MASSA TARD!!!

Per cert, si algú de vosaltres té algun antídot contra aquesta espècie, no dubte

Únicament..... una cançó

2007-06-25T23:03:00.000+02:00

Prou reflexions, aquesta entrada és només per col·locar la cançó.........

Records d'un amic......

2007-06-25T22:31:00.000+02:00

Seguint amb el fil de l'amistat, avui em venen molts records, aquest mes farà un any que vaig perdre una persona especial, un bon amic, i quantes coses vaig deixar de dir-li, quantes paraules de suport, no ho sé, sempre et queda aquella sensació que podies haver estat més al seu costat, fer-l'hi sentir la teva proximitat....

Però les coses són com són, i sempre arriba un moment en què ja no hi ha marxa enrera, on res del que volies fer pots fer, i la veritat és que és fotut quan arriba aquest moment, perquè t'adones que la vida, l'amistat, l'amor, tot s'ha de viure el més intensament possible, rient i fent riure als que ens envolten, i us asseguro que us sentireu tan bé, que fins i tot els vostres maldecaps desapareixeran, feu la prova i veureu com no m'equivoco. Mai és massa, encara que perquè negar-ho, sovint tenim el complexe de pesats i carregosos, però no ens hem d'avergonyir de ser així, feu saber als que realment aprecieu que sou allà, no cal fer grans mostres, només que sapiguen que sou allà...

Ja veieu, avui toca reflexió nocturna melancòlica, i de pas posarem una de les cançons més maques que es fan i desfan, i una de les seves preferides.

Amistat amb data de caducitat ?

2007-06-22T23:42:00.000+02:00

Mireu-los bé, i els que vau estar al concert, recordeu la última abraçada que es fan els quatre dalt de l'escenari. Aquests tius, porten més de 40 anys junts, i n'estic convençut de que són amics, potser és una sensació equivocada, però és que el a mi em demostren, s'ho passen bé estant junts, s'ho passen bé tocant junts, s'ho passen bé xarrupant junts, són bons amics!!!

Què ens demostra això, que l'amistat no pot tenir mai data de caducitat, si molt m'apureu pot tenir alguna instrucció de conservació, tipus....... " no sortirem junts cada cap de setmana", o bé...... " tampoc cal que ens ho expliquem tot", però d'aquí a caducar als amics o que tard o d'hora hagin de caducar.....

Potser si que l'afirmació és certa, i que els amics tard o d'hora van desapareixent per ser substituïts per d'altres de lots més nous i amb caducitat més llarga, però deixeu-me ser inocent, i deixeu-me creure que quan trobem amics que valen la pena, aquests no caduquen mai, encara que de tant en tant ens facin agafar algun mal de panxa!!!

Així doncs, continuaré pensant que aquests quatre gats vells són tan amics com el primer dia, i de pas gaudiu de ses satàniques majestats en aquest espectacular concert......

On has estat tota la vida ?

2007-06-02T01:19:00.000+02:00

Sabeu que la persona somiada per tots i cada un de nosaltres existeix en una banda o altra ? És aquella persona que quan la trobes saps que has de fer tots els possibles perquè no s'escapi, fer tots els possibles per fer-la feliç, fer tots els possibles per fer-la riure...... Aquesta persona és aquella amb qui tenim la certesa de que amb ella és possible afrontar i superar qualsevol obstacle, per tant..... estigueu al cas si no l'heu trobat i l'esteu buscant, ja que sovint és la persona que menys us espereu, i si no us n'adoneu a temps, possiblement no la veureu mai més.....

Això és el que més o menys ens bé a explicar també el mestre Lenny Kravitz en aquesta increïble cançó que posem avui....

No us busqueu, simplement us trobareu...... o no! Que tingueu sort!!!!

Toc d'alerta als Partits tradicionals

2007-05-29T19:21:00.000+02:00

Han passat les municipals, i mare meva com ha anat tot. Després dels resultats obtinguts per la PxC i la CUP, suposo que els partits tradicionals hauran de replantejar-se moltes coses, la primera és que el sistema no funciona, i que la seva forma d'actuar durant tots aquests anys ha estat un desastre. Ara bé, centrem-nos en l'efecte de la PxC, normalment en unes municipals s'acostuma a votar a la persona, són unes eleccions de proximitat, una política més propera, i això és el que a mi em desconcerta mes en referència als resultats obtinguts per la PxC. Estem parlant del personatge Josep Anglada, no la seva ideologia ni el seu programa electoral, estem parlant d'una persona coneguda a la ciutat de Vic, i sobretot coneguda per la seva trajectòria política i ideològica, així doncs, no sóc capaç d'entendre com més de 2000 persones han anat a votar per aquest individu, jo vull interpretar-ho com un vot de càstig per la resta de partits, ja que el nostre món no evoluciona ni pot evolucionar cap a la xenofòbia, crec que ja som prou madurs com per caure en els errors del passat, hem de ser conscients i hem d'adaptar-nos al procés de globalització que estem patint, i que la ideologia que defensa aquest personatge no és aplicable en una democràcia del segle XXI, siguem coherents, siguem realistes.

De totes maneres, espero i desitjo que aquest vot de càstig faci despertar als partits tradicionals i els faci veure que el seu sistema no funciona, i que han de fer alguna cosa per redreçar aquesta situació de desencant i de crispació vers la política.

Així doncs, esperem que d'una vegada per totes els ciutadans de Vic siguin el suficientment adulat i intel·ligents com per dir no a aquest personatge i per dir no a les idees xenòfobes que defensa, ja que al cap i a la fí només farà que portar-nos problemes.

Expressar sensacions

2007-05-21T22:15:00.000+02:00

(Primer poseu la cançó)

Hi ha tantes coses a dir, que no se per on començar, tinc ganes d'expressar sentiments, opinions, alegries, tristeses, pensaments, preocupacions, però alguna cosa em frena, em poso a escriure i em quedo en blanc, i això no és habitual, la veritat és que és molt més fàcil escriure frases buides o històries imaginàries que no pas descriure sentiments personals o expressar emocions..., ja que sempre tens la sensació que si ho fas en un mitjà públic com aquest o bé si ho fas davant la gent és com si et despullessis davant d'ells, i encara que no es vulgui, sempre hi ha aquella de por de mostrar les debilitats.

Bé, tot i no expressar massa sentiments, he expressat sensacions i la veritat és que va força bé, també és bo que la gent pugui conèixer com som la resta, i així potser podran entendre actituts o reaccions que sovint poden semblar incomprensibles.

Apa, un altre dia probarem d'escriure una mica més........

Per cert, amb aquest vici que tinc per posar cançons, avui treuré la cavalleria, poseu-la.... i penseu una mica amb el que us dic, i feu-me un favor.... emocioneu-vos, estimeu-vos i expresseu-vos, no us perdeu cap moment de la vostra vida, i si teniu alguna cosa a dir o a expressat......... FEU-HO AQUÍ!!!!

Salut !

Uffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

2007-05-21T22:14:00.000+02:00

Aquest video és espectacular...........

Cançó de bon rotllo....

2007-05-06T20:40:00.000+02:00

Una altra cançoneta per escoltar, tot i que aquesta també està bé per ballar.

Sembla que la primavera ja comença a donar senyals de vida, amb tot el que això comporta, sol, gresca i xerinola, per tant posarem una cançó que almenys a mi em fa vibrar força, i és que en aquests temps hem de tenir coses que ens facin vibrar!!!!!

Preparats per afrontar canvis ?

2007-05-03T20:53:00.000+02:00

Perquè els canvis ens espanten tant ? És veritat que l'estabilitat emocional, sentimental, econonòmica és molt important, no ho posaré en dubte, però no creieu que hi ha alguna cosa més a part d'això ? (Pausa destinada a la reflexió.. jijiji)

Segur que si hi penseu de seguida us sortiran coses que canviarieu immediatament, però què passa, el cullons de la por sovint no ens deixa prendre les decisions poc meditades, que val a dir, que sovint són les correctes, no, tot ho hem de sotmetre a un anàlisi rigurós, valorant els avantatges i els inconvenients de les nostres decisions, i és a qui on ens equivoquem, en el moment en què parem a analitzar els nostres actes aquests ja deixen de ser nostres, perdem tota espontaneïtat, perdem tota personalitat, i què voleu que us digui, és força trist perdre tot això,no creieu ?

Per desgràcia les coses no son mai tan simples com aparenten ser, però és evident que ningú ens obliga a ser covards, ningú ens obliga a ser reflexius, ningú ens obliga a analitzar tan les coses, ingú ens obliga a res, som el que som o som com volem ser.

Felicitats a tots els que no teniu por d'afrontar els canvis i molta sort!!!!!!

Torna la bèstiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa !!

2007-04-09T11:15:00.000+02:00

Si senyor, aquesta és la cançó!! Això si que és un bon antídot contra gairebé tot, la cançó que fa sortir la bèstia que portem dins... o no!! Així doncs, escolteu-la, deixeu-vos envaïr per el seu ritme, i veureu que els vostres peus es començen a moure, les vostres mans també,, el vostre cap,,,,, mare meva que al final tindrem un disgust!!!!!

Per als que algun dia em pogueu trobar per algun lloc.. AVIS !!! si moc molt el cap i els ulls no em surten de les òrbites voldrà dir que estic en teràpia musical.....

I'm gonna run run run, run to you......... run to you............................................................

Tornarem a lluitar....

2007-03-31T14:59:00.000+02:00

Ha passat una altra setmana, en el meu cas, ha estat una setmana extranya, diferent, difícil. Ha estat una setmana en què he notat que tocava fons, una setmana que en determinats moments i determinades situacions he reaccionat de forma inesperada, d'una forma que jo creia que no era pròpia de mi.

Ara bé, la setmana ja ha passat, i si no hi ha res de nou, en començarà una altra, una altra setmana per oblidar la passada, una setmana per sortir del pou, una setmana per tornar a ser el que era, una setmana per somiar, per viure, per riure, per descobrir.....

Així doncs, comença una setmana per tornar a lluitar, per tornar a ser el que som, per no deixar que ningu ens trepitgi, perquè ningu ens pugui influenciar negativament, una setmana per ignorar als porquets.......

Tornarem a lluitar i tornarem a vènçer!!!!!!!

Sabem desconectar ?

2007-03-24T01:19:00.000+01:00

No us ho heu plantejat mai ? Què és el que ens omple, què és el que ens fa sentir bé, o ens acosta a un moment de felicitat. Quin és aquell detall que ens fa canviar ràpidament d'humor, que ens anima, que ens fa ser optimistes, que ens fa desconectar dels mals rotllos, i que no se us passi pel cap dir que no teniu cap mecanisme de desconexió ràpid per casos d'emergència !!

Jo procuro tenir-ne molts, ja que no se sap mai quan et pot atacar aquella sensació d'abandonament, i així depenent del dia, del lloc, de la companyia, pots optar per un o per un altre.

Un dels ue no falla és la música, l'altra pot ser la gent, vaja, més que gent, aquells amics o coneguts que sovint amb una rialla o una mirada en tens prou per fer una rialla i pots sortir del pou o forat on estàs ficat.

I què me'n dieu de la moto ? No us fa desconectar la moto ? Aquella sensació de llibertat, independència que et proporciona.. espectacular!!!

Profund, molt profund, per tant és moment de deixar-ho.....!!

Per acabar, donar-vos les gràcies a aquells que formeu part dels meus mecanismes de desconexió, que formeu part de l'equip d'animadors, i que encara que no us ho penseu, sou molt!!!

GRÀCIES!!

JA N'HI HA PROU!!!!!!

2007-03-18T18:25:00.000+01:00

Es pot saber què collons passa ? En quin collons de país ens ha tocat viure ? N'estic fart, ja no aguanto més, no és possible haver de sentir dia rera dia com alguns personatges, que volen i aspiren a governar aquest collons de República bananera anomenada "España", intenten manipular la opinió de la gent de la república.

Per favor, algú ha d'aturar aquesta bogeria, i s'ha de fer abans no sigui massa tard, aquesta gent haurien d'anar a la presó, inhabilitats de per vida per ocupar qualsevol càrrec públic, vaja, és que no són aptes ni per presidir la seva escala!!!

Com pot ser que uns individus que es van passar pel forro dels collons grans mobilitzacions en contra de la guerra, individus que van manipular i amagar informació sobre els atemptats de Madrid, tinguin ara la poca vergonya de organitzar costellades cada setmana, i a més..... tenen la barra de dir que aquestes manifestacions són del tot cíviques i normals.
A QUI VOLEN ENGANYAR ? No hi ha un sol manifestant d'aquests que sigui normal!!!! Quins pebrots, a més, han de pagar serveis privats per retirar totes les banderes pre-constitucionals, aquesta és la gent que va a les costellades pagades de cada dissabte. Quin país és aquest ?

Això només em porta a una conclusió..... i és que cada dia estic més orgullós de ser català, i ue cada dia tinc més clar que jo no vull formar part d'aquesta República Bananera!!!

Visca la Terra Lliura!!

Una altra cançó més...

2007-03-11T11:47:00.000+01:00

Com ja haureu comprovat, necessito la música per viure, aquesta cançó és una altra de les meves joies......

Una altra bona cançó per escoltar.......

2007-03-09T20:20:00.000+01:00

QUINA PACIÈNCIA !! (2ª Part)

2007-03-05T22:38:00.000+01:00

Ja que ningú col·labora amb les seves opinons, continuaré amb les meves disertacions.Si recordeu us vaig parlar de que hi ha gent a la qual vindria de gust dir-l'hi el que es pensa d'ells..... doncs avui, si si, avui, n'he trobat a tres!!!

Potser pensareu que tres en un dia..., vaja que soc una mica fantasma, però és que m'hi he fixat molt!! Els he vist, ja els he localitzat, i us diré més.... sé del cert que a mi tampoc em suporten, cosa que encara ho fa més emocionant. És en aquest moment del joc en què cal parar i avaluar la situació.

Primer hem d'estudiar als rivals individualment, ja que cada individu mereixerà una estratègia personalitzada, normalment n'hi ha un que no mereix ni estratègia, és a dir, em caus fatal i no me n'amago.

Ara bé, n'hi ha d'altres que val la pena fixar-t'hi mes...... és a dir, què és millor ? Anar directes o bé donar una mica de volta ? Siguem sincers, n'hi ha molts que és molt més enriquidor fer una mica de volta!! No hi ha color!! Amb aquests se'ls ha de confondre, és a dir, una de freda i una de calenta, avui t'estimo i demà no, avui et ric les gràcies i demà no... Cullons com es mengen l'olla!!

Si si........ jo he trobat els meu tres porquets, ara només falta saber quin dels tres té la casa més valenta per aguantar les bufades del llop..

Escolteu-la.................

2007-03-03T15:47:00.000+01:00

A veure si aquesta cançó us pot fer canviar d'estat d'ànim..... Estireu-vos, tanqueu els ulls i a veure si us fa sentir alguna cosa.

De pas veureu algunes imatge de "l'Anatomia de Grey".

Qui millor per dirigir aquesta banda ?

2007-03-03T15:36:00.000+01:00

Bon dia...... tot el dia!!!

2007-02-27T20:05:00.000+01:00

Es veu que antigament a Catalunya, s'utilitzava el bon dia durant tot el dia, és a dir, quan anaves pel carrer i et trobaves una persona, fos l'hora que fos, si era la primera vegada que la veies en aquell dia, se l'hi deia "bon dia", fos l'hora que fos.

Jo, des de fa unes setmanes, i a petició d'un amic de la Vall del Ges, estic intentant dir bon dia durant tot el dia, però la veritat és que és força complicat, ja que si per exemple et trobes una persona per la tarda, i és ella la que primer et diu "bona tarda".. què fas?? L'hi dius "bon dia", corrent el risc de que et mirin malament ?

La millor solució és atacar, a la que et vegin i abans de que diguin res..... PAM!!!! "bon dia", i us quedeu tan amples, a veure quina reacció us trobeu, ara bé, si us animeu a fer la prova, que espero que així sigui, intenteu controlar les ganes de dir bon dia, és a dir, si us trobeu algú de nit.. no us la jugueu, digueu "bona nit"!!!!

Us estaré molt agraït ( i l'amic de la Vall del Ges també), si intenteu recuperar aquesta tradició, o si més no estaria bé que féssiu la prova i que em féssiu algun comentari de com us ha anat.

Vinga doncs.......... BON DIA !!!!

QUINA PACIÈNCIA.......!!!

2007-02-22T20:31:00.000+01:00

Quina paciència hem de tenir.........

Sovint em plantejo si realment es bo pel nostre cos tenir tanta paciència, sovint fer el que aparentment és més correcte o "ben vist" el que ens causa internament és una sensació de mala llet brutal, és a dir, no seria millor dir el que penses en cada moment ? És arriscat ho sé, però....... cullons ha de ser genial!!!

Perquè....... fins a quin punt hem d'acceptar als altres tal com son sense més, acceptant aquella mítica frase de... "ja sabem com és..", si si si, si que sabem com és, però ell ho sap com és ? No és lògic que algú l'hi digui al subjecte en qüestió com és ? Això és una arma de doble tall, ja que tampoc crec que nosaltres estiguem preparats per rebre les opinions que té la gent que ens envolta sobre nosaltres.

Quan he començat a escriure, tenia clar que seria millor dir el que es pensa de cadascu en el moment, peti qui peti, però ara que hi penso... segur que jo mateix trobaria més d'un subjecte i fins i tot més de 20 que no em suporten, i que no m'agradaria sentir el que de mi pensen.

Així doncs, opto perquè aquestes 2, 3, 17, 25... persones que no em suporten em diguin el que pensen de mi, amb una mica de sort jo tampoc les suporto i em podré quedar ben a gust dient-los el que jo penso d'ells.....

Mentre això no passi..... JO US AGUANTARÉ A VOSALTRES I VOSALTRES M'AGUANTAREU A MI!!

Aneu amb compte pel bosc............

2007-01-22T22:09:00.001+01:00

No se si l'ocell és real o no, però realment és un crack!!!

Demostració Iphone

2007-01-13T17:32:00.000+01:00

Fixeu-vos en la demostració del nou juguet d'Apple. La veritat és que és molt impressionant........