Es veu que antigament a Catalunya, s'utilitzava el bon dia durant tot el dia, és a dir, quan anaves pel carrer i et trobaves una persona, fos l'hora que fos, si era la primera vegada que la veies en aquell dia, se l'hi deia "bon dia", fos l'hora que fos.
Jo, des de fa unes setmanes, i a petició d'un amic de la Vall del Ges, estic intentant dir bon dia durant tot el dia, però la veritat és que és força complicat, ja que si per exemple et trobes una persona per la tarda, i és ella la que primer et diu "bona tarda".. què fas?? L'hi dius "bon dia", corrent el risc de que et mirin malament ?
La millor solució és atacar, a la que et vegin i abans de que diguin res..... PAM!!!! "bon dia", i us quedeu tan amples, a veure quina reacció us trobeu, ara bé, si us animeu a fer la prova, que espero que així sigui, intenteu controlar les ganes de dir bon dia, és a dir, si us trobeu algú de nit.. no us la jugueu, digueu "bona nit"!!!!
Us estaré molt agraït ( i l'amic de la Vall del Ges també), si intenteu recuperar aquesta tradició, o si més no estaria bé que féssiu la prova i que em féssiu algun comentari de com us ha anat.
Vinga doncs.......... BON DIA !!!!
dimarts, 27 de febrer del 2007
dijous, 22 de febrer del 2007
QUINA PACIÈNCIA.......!!!
Quina paciència hem de tenir.........
Sovint em plantejo si realment es bo pel nostre cos tenir tanta paciència, sovint fer el que aparentment és més correcte o "ben vist" el que ens causa internament és una sensació de mala llet brutal, és a dir, no seria millor dir el que penses en cada moment ? És arriscat ho sé, però....... cullons ha de ser genial!!!
Perquè....... fins a quin punt hem d'acceptar als altres tal com son sense més, acceptant aquella mítica frase de... "ja sabem com és..", si si si, si que sabem com és, però ell ho sap com és ? No és lògic que algú l'hi digui al subjecte en qüestió com és ? Això és una arma de doble tall, ja que tampoc crec que nosaltres estiguem preparats per rebre les opinions que té la gent que ens envolta sobre nosaltres.
Quan he començat a escriure, tenia clar que seria millor dir el que es pensa de cadascu en el moment, peti qui peti, però ara que hi penso... segur que jo mateix trobaria més d'un subjecte i fins i tot més de 20 que no em suporten, i que no m'agradaria sentir el que de mi pensen.
Així doncs, opto perquè aquestes 2, 3, 17, 25... persones que no em suporten em diguin el que pensen de mi, amb una mica de sort jo tampoc les suporto i em podré quedar ben a gust dient-los el que jo penso d'ells.....
Mentre això no passi..... JO US AGUANTARÉ A VOSALTRES I VOSALTRES M'AGUANTAREU A MI!!
Sovint em plantejo si realment es bo pel nostre cos tenir tanta paciència, sovint fer el que aparentment és més correcte o "ben vist" el que ens causa internament és una sensació de mala llet brutal, és a dir, no seria millor dir el que penses en cada moment ? És arriscat ho sé, però....... cullons ha de ser genial!!!
Perquè....... fins a quin punt hem d'acceptar als altres tal com son sense més, acceptant aquella mítica frase de... "ja sabem com és..", si si si, si que sabem com és, però ell ho sap com és ? No és lògic que algú l'hi digui al subjecte en qüestió com és ? Això és una arma de doble tall, ja que tampoc crec que nosaltres estiguem preparats per rebre les opinions que té la gent que ens envolta sobre nosaltres.
Quan he començat a escriure, tenia clar que seria millor dir el que es pensa de cadascu en el moment, peti qui peti, però ara que hi penso... segur que jo mateix trobaria més d'un subjecte i fins i tot més de 20 que no em suporten, i que no m'agradaria sentir el que de mi pensen.
Així doncs, opto perquè aquestes 2, 3, 17, 25... persones que no em suporten em diguin el que pensen de mi, amb una mica de sort jo tampoc les suporto i em podré quedar ben a gust dient-los el que jo penso d'ells.....
Mentre això no passi..... JO US AGUANTARÉ A VOSALTRES I VOSALTRES M'AGUANTAREU A MI!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
