Quina paciència hem de tenir.........
Sovint em plantejo si realment es bo pel nostre cos tenir tanta paciència, sovint fer el que aparentment és més correcte o "ben vist" el que ens causa internament és una sensació de mala llet brutal, és a dir, no seria millor dir el que penses en cada moment ? És arriscat ho sé, però....... cullons ha de ser genial!!!
Perquè....... fins a quin punt hem d'acceptar als altres tal com son sense més, acceptant aquella mítica frase de... "ja sabem com és..", si si si, si que sabem com és, però ell ho sap com és ? No és lògic que algú l'hi digui al subjecte en qüestió com és ? Això és una arma de doble tall, ja que tampoc crec que nosaltres estiguem preparats per rebre les opinions que té la gent que ens envolta sobre nosaltres.
Quan he començat a escriure, tenia clar que seria millor dir el que es pensa de cadascu en el moment, peti qui peti, però ara que hi penso... segur que jo mateix trobaria més d'un subjecte i fins i tot més de 20 que no em suporten, i que no m'agradaria sentir el que de mi pensen.
Així doncs, opto perquè aquestes 2, 3, 17, 25... persones que no em suporten em diguin el que pensen de mi, amb una mica de sort jo tampoc les suporto i em podré quedar ben a gust dient-los el que jo penso d'ells.....
Mentre això no passi..... JO US AGUANTARÉ A VOSALTRES I VOSALTRES M'AGUANTAREU A MI!!

Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada