
Mireu-los bé, i els que vau estar al concert, recordeu la última abraçada que es fan els quatre dalt de l'escenari. Aquests tius, porten més de 40 anys junts, i n'estic convençut de que són amics, potser és una sensació equivocada, però és que el a mi em demostren, s'ho passen bé estant junts, s'ho passen bé tocant junts, s'ho passen bé xarrupant junts, són bons amics!!!
Què ens demostra això, que l'amistat no pot tenir mai data de caducitat, si molt m'apureu pot tenir alguna instrucció de conservació, tipus....... " no sortirem junts cada cap de setmana", o bé...... " tampoc cal que ens ho expliquem tot", però d'aquí a caducar als amics o que tard o d'hora hagin de caducar.....
Potser si que l'afirmació és certa, i que els amics tard o d'hora van desapareixent per ser substituïts per d'altres de lots més nous i amb caducitat més llarga, però deixeu-me ser inocent, i deixeu-me creure que quan trobem amics que valen la pena, aquests no caduquen mai, encara que de tant en tant ens facin agafar algun mal de panxa!!!
Així doncs, continuaré pensant que aquests quatre gats vells són tan amics com el primer dia, i de pas gaudiu de ses satàniques majestats en aquest espectacular concert......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada