Records d'un amic......

Seguint amb el fil de l'amistat, avui em venen molts records, aquest mes farà un any que vaig perdre una persona especial, un bon amic, i quantes coses vaig deixar de dir-li, quantes paraules de suport, no ho sé, sempre et queda aquella sensació que podies haver estat més al seu costat, fer-l'hi sentir la teva proximitat....

Però les coses són com són, i sempre arriba un moment en què ja no hi ha marxa enrera, on res del que volies fer pots fer, i la veritat és que és fotut quan arriba aquest moment, perquè t'adones que la vida, l'amistat, l'amor, tot s'ha de viure el més intensament possible, rient i fent riure als que ens envolten, i us asseguro que us sentireu tan bé, que fins i tot els vostres maldecaps desapareixeran, feu la prova i veureu com no m'equivoco. Mai és massa, encara que perquè negar-ho, sovint tenim el complexe de pesats i carregosos, però no ens hem d'avergonyir de ser així, feu saber als que realment aprecieu que sou allà, no cal fer grans mostres, només que sapiguen que sou allà...

Ja veieu, avui toca reflexió nocturna melancòlica, i de pas posarem una de les cançons més maques que es fan i desfan, i una de les seves preferides.