Malauradament ja us puc avançar que el rus del costat no va parar de roncar i tocar els collons, per cert, l'home es va posar un pane del sopar dins d'un dels mitjons que Iberia et dóna per fer el viatge, és una tradició rusa molt antiga.
Pel que fa al pollastre........... SIIIIII, com no, pollastre amb turbulències per sopar!!!
L'hora prevista d'arribada a Madrid eren les 8:00 del matí, l'avió sortia a les 8:30, molt just, massa just. Aterrem, entre que arribem al finger assignat, recollim l'equipatge de mà i sortim, ja eren les 8:20, vinga doncs.... a córrer una altra vegada, jo sabia que no arribàvem, i trobem dues senyores d' Iberia cridant com histèriques : " Enlace America-Barcelona, embarque puerta 59 ahora mismo, les estan esperando, corran...CORRAAAAAAAAAAN !! " La mare que les va parir, ara si que corríem com desesperats, un altre cop sense cinturó i un altre cop la puta port 59 era la última de la terminal. Arribem cridant : " SOMOS NOSOTROS !!!! "
Les dues noies de la porta 59 es giren i molt amablament diuen : " No corran que el vuelo esta cerrado y el avión ha despegado ya " JUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUA !!!!
Era la cirereta que faltava, un altre enllaç perdut, es podia perdre tants enllaços en tan poc temps ? On era la càmara oculta ? Estàvem en un concurs de T5 ?
Aqui la solució va ser ràpida, ens van col·locar en un pont aeri que sortia a les 10:00 de Madrid, vam canviar de terminal amb tren, vam treure'ns el cinturó per enèsima vegada, vam pujar a l'avió sense retards, i al cap d'una hora, per fí, vam arribar a Barcelona!!!!
I LES MALETES TAMBÉ!!!!!!!
Així doncs, tal i com diu la canço d'aquest capítol, "TAKE IT EASY", si viatgeu a l'Agost amb avió agafeu-s'ho amb calma!!
Pel que fa la qüestió de si en Montilla aconseguirà el traspàs de l'aeroport, la resposta és també...... "TAKE IT EASY!!!!!!"
2 comentaris:
Ei Jou, m'han agradat molt les cròniques. Després de llegir-les i imaginar-me estar en la vostra situació, m'ha quedat claríssim el missatge que vols transmetre:
Si has d'agafar avions, viatja sense cinturó !! :)
Espero amb impaciència els propers capítols del diari de viatge.
Acollonant el teu relat!! Enhorabona, és una passada. Estic fent una feina de recerca per a la UOC sobre aeroports. Les teves aventures pels USA em venen de conya. Amb el teu permís, l'enllaço amb el blog del nostre treball etnogràfic. Qualsevol comentari que hi vulguis afegir sobre les teves sensacions en els aeroports que has visitat serà benvingut (tot i que ja ha passat prou temps des del viatge que expliques)...
Salutacions,
Juli
Publica un comentari a l'entrada