S'acaba una altra setmana laboralment parlant..... balanc: UN DESASTRE!!!
Sort n'hi ha que comença un altre cap de setmana, dos dies sencers per viure amb la parella, amb els amics, per fer de cada dia un dia especial, i la veritat, aquest cap de setmana té molt bones perspectives, no ho sé, potser acaba sent un desastre, però no crec.......
Son aquestes les coses que a mi em fan sentir viu, les coses que em fan despertar del malson que sovint és la feina, i la conclusió a la que arribo és realment molt encoratjadora. Tinc 33 anys, i la vida no deixa de sorprendre'm, sovint comento o acostumo a dir una frase : " Ja no tinc edat per fer amics ", sobretot quan algú em resulta força insoportable, però haig d'admetre que és en l'actualitat quan crec que tinc els millor amics que podría tenir, i el més curiós és que cap d'ells ha estat buscat, simplement han sorgit, i realment estic molt i molt content de que així sigui.
I una cosa porta a l'altra, i és aquí on el meu optimisme em surt per tot arreu, i és que encara que no vulgui, sóc jove, em sento viu i actiu, i em queden encara molts projectes a curt, mig i llarg termini, és a dir, que tinc encara per endavant una feinada de por, uns projectes tan personals com professionals, els quals espero i destjo poder compartir amb tots els que estimo i aprecio, que cada dia sou mes.
Així doncs......... prepareu-se que encara no heu vist res !!!!!!!!!!
Avui, el farciment musical és la cançó amb la que em vaig declarar oficialment a la Sandra, una canço que no em canso d'escoltar mai.
Salut i gràcies amics!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada