SÓC LLIURE!!!!!!

Avui ha estat un dia molt i molt extrany, els aconteixements s'han succeït molt depressa, molt inesperadament, no he tingut temps de reacció, no he tingut temps per analitzar res, i potser millor......
Ha estat el dia de l'alliberament, m'he alliberat d'una llosa que només els més propers saben fins a quin punt m'estava fonent, fins a quin punt m'estava robant les ganes de lluitar, fins a quin punt m'estava absorbint tot l'aire per respirar...

No us diré pas que tingui l'anomenat síndrome d'estocolm ni molt menys, però tinc una sensació molt extranya, molt difícil d'explicar i segurament molt difícil d'entendre, però per un moment he sentit llàstima pel meu captor, llàstima per la meva llosa, però tot seguit la meva part de cervell alliberada em recorda tot el que he passat estant en captivitat, i és aquesta sensació de llibertat recuperada la que m'ha fet fer-l'hi saber al captor tot el que m'ha fet passar i dir-l'hi tot el que pensava d'ell, i és això el que em fa sentir encara més lliure, per primera vegada en molts anys he fet net, he tancat per complet el cercle, no he deixat ni una sola escletxa, és a dir, he tret tota la merda que m'havia oprimit, he tornat la merda a qui realment pertanyia.

La sensació de llibertat que tinc ara mateix no us la podeu ni imaginar, una sensació que espero no deixar de tenir mai més a la vida, espero poder ser fort com he estat avui durant la resta de la meva vida.

Un altre dia a la Vila del Pingüí.....

Un altre dia més a la vila del pingüí, avui ha estat un dia una mica contradictori, tot ha començat força malament, i a mesura que el dia avançava les coses anaven encara pitjor, i pitjor, però un amic m'ha fet veure una cosa que tots sabem, però que sovint i sobretot quan estàs angoixat necessites que algú t'obri els ulls i et faci veure les coses tal i com son. Aquest ha estat el primer punt d'inflexió del dia, alesores les coses no han empitjorat, s'han estabilitzat... jejejeje. I ha estat a partir de la sortida del món laboral i entrada al món personal on tot ha començat a millorar exponencialment, ha estat una desconnexió ràpida i sense patiment, una mica de cansament físic potser si........... fantàstic !!!

I ha estat avui al vespre quan un dels projectes que tenia a curt termini ha començat a consolidar-se, no definitivament però si substancialment, tot al seu temps, però els fonaments ja estan posats i les perspectives semblen bones. Esperem tenir la sort justa per poder-ho tirar endavant.

Amb tot això, la cançó d'avui, una d'aquelles que et fan venir ganes de ser actiu, va dedicada als que m'ajudeu a tenir aquestes desconexions, i per ser al meu costat quan us necessito.

Toca canvi de cicle ?

Companys, companyes, amics, amigues, lectors, lectores, avui toca filosofada nocturna !!!

Ja fa temps us vaig parlar, si no recordo malament, de fins on es podien aguantar determinades situacions, doncs bé, avui us puc dir que hi ha una situació que ja m'ha superat, que no puc suportar mes i que m'ha estat torturant tot aquest temps. S'ha acabat, s'ha acabat el fingir, s'ha acabat el baixar-se els pantalons, s'ha acabat abaixar el cap en senyal de submissió, s'ha acabat el menysvalorar-me davant de ningú. Avui ha començat el canvi, i el que em fa saber que el canvi és real, és que ha succeït espontàniament, sense premeditació.

I la veritat amics i amigues és que em sento bé, em sento alliberat, ja que amb l'ignorància i el menyspreu, l'hi estic tornant al torturador tots els mals moments que m'ha fet passar, no és que ara vulgui passar al costat dels torturadors, però si que abandono el costat dels submisos......

Avui tot pot canviar....... avui ha començat el compte enrera, i ja no hi ha marxa enrera...........

Jimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!

Aquesta entrada està dedicada al meu amic Ausió, gran admirador de guitarristes, i guitarrista en potència. Hem vist moltes de les seves entrades, i si no les heu vist mireu-les a www.jordiausio.com , parla i admira a Mark Knopfler, Eric Clapton o Gary Moore, però què me'n dius del Jimi Hendrix ? Amb aquesta entrada l'hi farem un petit homenatge a l'amic Hendrix i destijant que l'Ausió vegi complert el seu somni de tocar la guitarra molt millor que totes aquestes bèsties...........

La vida no deixa de sorprendre'm..... per sort!!!

S'acaba una altra setmana laboralment parlant..... balanc: UN DESASTRE!!!

Sort n'hi ha que comença un altre cap de setmana, dos dies sencers per viure amb la parella, amb els amics, per fer de cada dia un dia especial, i la veritat, aquest cap de setmana té molt bones perspectives, no ho sé, potser acaba sent un desastre, però no crec.......

Son aquestes les coses que a mi em fan sentir viu, les coses que em fan despertar del malson que sovint és la feina, i la conclusió a la que arribo és realment molt encoratjadora. Tinc 33 anys, i la vida no deixa de sorprendre'm, sovint comento o acostumo a dir una frase : " Ja no tinc edat per fer amics ", sobretot quan algú em resulta força insoportable, però haig d'admetre que és en l'actualitat quan crec que tinc els millor amics que podría tenir, i el més curiós és que cap d'ells ha estat buscat, simplement han sorgit, i realment estic molt i molt content de que així sigui.

I una cosa porta a l'altra, i és aquí on el meu optimisme em surt per tot arreu, i és que encara que no vulgui, sóc jove, em sento viu i actiu, i em queden encara molts projectes a curt, mig i llarg termini, és a dir, que tinc encara per endavant una feinada de por, uns projectes tan personals com professionals, els quals espero i destjo poder compartir amb tots els que estimo i aprecio, que cada dia sou mes.

Així doncs......... prepareu-se que encara no heu vist res !!!!!!!!!!

Avui, el farciment musical és la cançó amb la que em vaig declarar oficialment a la Sandra, una canço que no em canso d'escoltar mai.

Salut i gràcies amics!!!

Aeroports ( Capítol 5 i últim. Madrid - Barcelona )

Malauradament ja us puc avançar que el rus del costat no va parar de roncar i tocar els collons, per cert, l'home es va posar un pane del sopar dins d'un dels mitjons que Iberia et dóna per fer el viatge, és una tradició rusa molt antiga.

Pel que fa al pollastre........... SIIIIII, com no, pollastre amb turbulències per sopar!!!

L'hora prevista d'arribada a Madrid eren les 8:00 del matí, l'avió sortia a les 8:30, molt just, massa just. Aterrem, entre que arribem al finger assignat, recollim l'equipatge de mà i sortim, ja eren les 8:20, vinga doncs.... a córrer una altra vegada, jo sabia que no arribàvem, i trobem dues senyores d' Iberia cridant com histèriques : " Enlace America-Barcelona, embarque puerta 59 ahora mismo, les estan esperando, corran...CORRAAAAAAAAAAN !! " La mare que les va parir, ara si que corríem com desesperats, un altre cop sense cinturó i un altre cop la puta port 59 era la última de la terminal. Arribem cridant : " SOMOS NOSOTROS !!!! "

Les dues noies de la porta 59 es giren i molt amablament diuen : " No corran que el vuelo esta cerrado y el avión ha despegado ya " JUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUAJUA !!!!

Era la cirereta que faltava, un altre enllaç perdut, es podia perdre tants enllaços en tan poc temps ? On era la càmara oculta ? Estàvem en un concurs de T5 ?

Aqui la solució va ser ràpida, ens van col·locar en un pont aeri que sortia a les 10:00 de Madrid, vam canviar de terminal amb tren, vam treure'ns el cinturó per enèsima vegada, vam pujar a l'avió sense retards, i al cap d'una hora, per fí, vam arribar a Barcelona!!!!

I LES MALETES TAMBÉ!!!!!!!

Així doncs, tal i com diu la canço d'aquest capítol, "TAKE IT EASY", si viatgeu a l'Agost amb avió agafeu-s'ho amb calma!!

Pel que fa la qüestió de si en Montilla aconseguirà el traspàs de l'aeroport, la resposta és també...... "TAKE IT EASY!!!!!!"

Aeroports ( Capítol 4. New York - Madrid )

Aquell matí ens vam llevar i vam passar el matí a Times Square, visitant el Madison Square Garden, la veritat és que va ser una experiència fantàstica, tan que ja estem planejant una excursió per tornar-hi, però.... haurem d'anar-hi amb avió ? Millor no pensar-hi.

Seguim.......

Sent previsors, tot i tenir ja el seient del vol reservat i assegurat, vam presentar-nos a l'aeroport 4 hores abans d'embarcar, amb una parella valenciana, vam assegurar que les reserves fossin correctes, i amb el bon regust que ens havia deixat la visita a la ciutat, ens vam sentar davanty la porta amb els nostres amics valencians.........

A les 18:00 comença l'embarcament, hi havia una gentada de por, i 15 minuts abans de l'hora establerta l'avió abandonava el finger i es dirigia a la pista, és a dir, hi havia unes 16 persones que havien quedat a terra!! El nostre optimisme era exultant, l'avió sortia abans d'hora... ON S'ÉS VIST AIXÒ ????

Evidentment hi havia trampa..... al cap de 15 minuts el comandant es dirigiex a nosaltres :
" Benvinguts al vol tal..... els comunico que hi ha molt trànsit aeri, mirin per la finestra i veuran que davant nostre hi ha uns 40 avions per enlairar-se, tardarem una hora i mitja aproximadament a enlairar-nos...."

NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!! A hores d'ara ja sabeu què volia dir això.........

Perdríem l'enllaç Madrid-Barcelona ? Ens arribaría l'equipatge dos dies tard ? Ens quedaríem a passar el dia a la capital de la república bananera ? Hi hauria pollastre per sopar ? El rus que tenia assentat al costat pararia de roncar ? El Montilla aconseguirà que traspassin l'aeroport de Barcelona ?

En el proper i darrer capítol trobareu les respostes a algunes d'aquestes qüestions.

ÀNIMS QUE JA S'ACABA!!!!

Aeroports ( Capítol 3. Los Angeles - New York )

Amb el viatge d'anada que haviem passat, ja res ens podia sorprendre... o no!!!

Aquesta vegada vam arribar quatre hores abans a l'aeroport, una cua de collons, un altre cop sense sabates, però vam poder embarcar sense cap problema i a l'hora, menys mal, així dóna gust vam pensar..... Mal fet, no teníem que haver pensat res !!! El pilot de l'American va agafar el micro i ens va dir que per problemes tècnics el vol encara no es podia enlairar...

Encara que sembli una mica de comèdia, ens vam enlairar.... si, si, si, amb una hora de retard!!! Les hores anaven passant i vèiem que l'enllaç se'ns escapava, el que si teniem clar és que les maletes no ens arribarien fins al cap de dos o tres dies!!!

L'enllaç sortia a les 18:00, eren les 17:40 i encara estàvem dins l'avió esperant per baixar, i ... si, si, si, tenim que canviar de terminal!!!! Era impossible arribar, i efectivament així va ser, arribem al taulell d'Iberia a les 18:00, suats com porcs, i aquest si que era empanat, ens diu que el vol està tancat i que ja ha sortit... Ens vam cagar!!

L'empanat ens diu que hi ha un altra avió a les 21:00, ufffffffff, i quan l'hi demanem que ens posi de costat, ell para de mirar la pantalla i ens diu..... "L'altre vol també està complet, els estic posant en una llista d'espera", ai mare meva!!! Ara si que suàvem i no pas de córrer!!

Amb els nervis a flor de pell i un culet ben estret, vam passar el control de seguretat, i amb un pessimisme moderat ens vam assentar davant la porta d'embarcament.... eren les 18:30.......
Anava arriban gent, molta gent, i el pessimisme moderat ja era un acolloniment també moderat, teniem una esperança, i és que l'empanat, en principi ens havia posat els primers de la llista, així que encara no estàvem desesperats !!

Érem unes 28 persones en la mateixa situació, ja erem amics per sempre, i anàvem discutint la situació, les 20:20, comença l'embarcament del vol, i evidentment anàvem cridant a gent pels seus noms...... MENYS A NOSALTRES!!!! Una cosa era clara, i és que el cabró de l'empanat ho havia fotut tot al revés!! Tanquen el vol, i els pitjors presagis ja eren una realitat, ens quedàvem a terra............

El resum, i per no cansar-vos, és que al cap de dues hores més de discussions i negociacions amb Iberia i American Airlines, vam poder aconseguir un seient pel vol de l'endemà a les 18:00 i un hotel per passar la nit a NY.

Aeroports ( Capítol 2. Chicago - Los Angeles )

Seguim...........

Un cop arribats a Chicago has de lliurar a les aurotitats aquell bonic formulari on et demanen si tens la SIDA, però que molt encertadament han tret aquella mítica pregunta referent a si volies matar el president dels EUA, això volia dir temps i nosaltres no teniem temps !!!!

Posats a la cua esperant el nostre torn, un cop som al taulell amb l'agent Ramirez, ens va fer foto i ens va prendre les emprentes digitals, amb algun que altre problema..... ;) A causa d'aquests petits problemes ens van fer passar a una comisaria de l'aeroport, més temps!!, sempre acompanyats d'un agent de 1,90 vam acabar els tràmits i vam anar a retirar l'equipatge..jajajajaja!! Ens presentem a la cinta i un home molt amable ens va demanar el nom, i ens va comunicar que el nostre equipatge no havia ni sortit del la República Bananera !!!

En aquells moments ja no sabiem ni on erem, no teniem equipatge i l'avió se'ns escapava o no ho sé, no sabiem ni a quina hora estavem, per tant què haviem de fer ? CÓRRER!!!!!

Evidentment per facilitar les coses havíem de canviar de terminal, com no, i per tant havíem d'agafar un tren per anar a l'altra terminal, allà vam conèixer una parella de Girona igual d'agraciats que nosaltres, entre corredisses ens presentem al control de seguretat, vinga més temps, descalços, sense cinturó i a córrer més, amb una mà a la maleta i l'altra als pantalons vam travessar tota la terminal a tota castanya i................ HO VAM ACONSEGUIR !!!!!!

Així doncs l'avió ens esperava i vam poder embarcar, amb una hora i mitja de retard, i vam volar direcció Los Angeles, on evidentment el nostre equipatge no arribaria ni aquell vespre ni l'endemà, DOS DIES PER ENVIAR L'EQUIPATGE DES DE MADRID!!!!!!

Va ser un bon viatge d'anada perquè negar-ho, però el de tornada encara va se més espectacular.........

CONTINUARÀ......

Aeroports ( Capítol 1. Barcelona - Madrid - Chicago )

(Poseu la música que és llarg)

En els propers capítols parlaré dels aeroports, ja que la Ministra va parlar tan bé del funcionament dels aeroports i particularment del de Barcelona, us explicaré la nostra experiència aquest d' Agost mateix viatjant amb Iberia.

Vam arribar a l'aeroport a les 6 del matí, només tres hores abans d'embarcar en el nostre vol, quan normalment recomanen ser-hi dues hores abans. Quan vam entrar a la terminal la situació ja era caòtica, unes cues de por, vam adreçar-nos a una finestreta de Ibèria per demanar si ja podíem fer cua per facturar l'equipatge tan d'hora, i la senyoreta molt amable ella, ens va dir que no només podiem, sinó que millor que ens posséssim ja a la cua, digueu-me desconfiat, però ja ens va semblar estrany.

Arribem al taulell i un noiet tot trampat però bastant empanat ens va atendre, les bàscules no anaven, i el colega ens diu tot alegrament : "Les maletes us arriabaran directament al destí final. "

Ben contents vam passar pel control de l'aeroport i esperar l'hora d'embarcar, embarquem puntuals, però els minuts passaven i l'avió no s'enlairava........ Teniem enllaç a la capital de la república bananera (Madrid), i ja arribàvem justets... Vam arribar a Madrid amb una hora de retard, i l'avió ens estava esperant, és a dir, vam haver de patir aquella situació tan agraïda de travessar un avió ple de gom a gom, tothom sentat esperant als catalanets....

Vam sortir de Madrid amb una hora de retard, per tant, les perspectives de poder enllaçar en el següent destí eren poques, però la moral i l'esperança és l'últim que es perd.....

Arribem a Chicago amb una hora de retard, per no perdre el costum, sortim de l'avió i vinga a córrer, mentre corriem vam sentir la gent que deia que s'havia de recollir equipatge... IMPOSSIBLE !!!, el noiet empanat de Barcelona ens va dir que l'equipatge anava directa a destí, però clar arribavem als Estats Units, o sigui que el primer aeroport d'arribada és considerat una aduana i s'havia de recollir equipatge.....

M'agrada escriure....... però no tant!!

Realment m'agrada escriure, però potser no tant com em pensava........

L'experiència de fer un llibre de viatge va començar molt bé, d'entrada l'agenda que vaig triar era la mateixa que la del Mikimoto, cosa que preveia uns bons moments descriptura.

El primer dia vaig obrir l'agenda amb moltes ganes, vinga escriure, el segon dia igual, hi havia gent que m'havia comentat que costava posar-s'hi, i vaig pensar : "No n'hi ha per tant".

El tercer dia ja ho vaig fer a ultima hora, el quart dia vaig optar per fer-ho el cinquè i fer dos dies de cop, fins aquí encara anavem bé......

El sisè dia vaig complir com un campió i el setè també, però a partir del vuitè dia el tema es va desmadrar, més que desmadrar es pot dir que les ganes d'escriure van desaparèixer !!

Així doncs, a hores d'ara el llibre de viatge està encallat en el setè dia, però m'he proposat acabar-lo un dia d'aquests........

M'agrada escriure

Bon dia tot el dia, ja fa dies que no penjo res al bloc, però és que tinc tantes coses per dir, per escriure, per abocar, per expressar que no sé per on començar, i és que un cop t'acostumes a escriure. és realment una activitat addictiva, utilitzar les paraules per descriure qualsevol tipus de sensació, sentiment, opinió és un dels vicis que he agafat de gran, però que realment sovint em fa sentir realitzat com a persona.

Escric mentre escolto música, una de les altres meves passions, és la música la que em fa ballar el cervell, és la música la que em fa escriure de forma natural, sense haver de pensar què escric ni com ho escric, simplement escric , els meus dits actuen de forma armònica amb la música, per això sovint no s'enten res del que escric !!!

Aquestes ganes d'escriure em portaran a fer una prova aquest estiu, i és que per primera vegada intentaré fer un llibre de viatge, he dit que intentaré perquè segur que seré capaç de començar-lo però no ser si seré capaç de seguir-lo, ja us ho explicaré.

Avui m'he posat aquesta cançó de la Rihanna, una cançó perfecte per escriure, amb una veu dolça i uns ulls capaços de deixar glaçat a qualsevol.

Som mentiders ?

Siguem sincers amb nosaltres i amb la resta de gent que ens envolta, i reconeixem que alguna vegada mentim, segurament no per fer mal, sinó per diferents motius, per amagar debilitats o defectes, per evitar ofendre o ferir, per evitar una bronca, per amagar sentiments, per protegir a algú, per quedar bé........

Hi ha vegades que mentir és la millor opció, o almenys és el que nosaltres creiem, però a la que enganyem, només fem que enganyar-nos a nosaltres mateixos, només fem que fingir, actuar, i no podem estar sempre actuant i fingint, les persones que ens envolten mereixen saber com som, com som realment, no us faci por que si saben la veritat s'allunyin, ja que si s'allunyen de vosaltres, us puc assegurar que no valien la pena, que no us mereixien.

Així doncs, siguem valents i afrontem les coses com son, acceptem errors, virtuts, tot el que faci falta, però siguem sincers amb nosaltres i amb els altres.

Espero que els que llegiu això no vingueu corrents a dir-me totes les veritats, no ens passem ara, però si us diré que em recuperaré mes ràpid d'una veritat dolorosa, que de saber que cap dels vostres sentiments o actuacions és feta de tot cor.

Fem-nos el camí....

Això és el que has i em de fer, fer-nos el nostre camí, fer-nos a nosaltres mateixos de la forma en la qual ens sentim més còmodes, més realitzats, fer-nos a nosaltres i assumint les decisions i conseqüències que comporti el teu camí.

Ja n'hi ha prou de seguir el camí que marquen els altres, d'adaptar-se a les corves que deixen marcades, als canvis de rasant, el camí és nostre, som nosaltres els qui en fem el traçat, i som nosaltres els qui decidim on ens porta. La qüestió és que no ens sentim sols en el moment de fer el traçat, és a dir, necessitem de la comprensió dels propers, i sovint també la orientació per no perdre el nord i fer un camí que ens porti a un mal final.

Fem-nos el camí, prenem els comandaments de la nostra vida i de la nostra ruta, i convideu als amics a compartir aquesta ruta.....

Pel que fa a mi, el meu camí està obert a tots vosaltres, encara que només sigui per passar-hi una estona.......

Carpe Diem

Bon dia tot el dia!!!

Ja tornem a ser aquí, però avui, després d'haver passat una setmana força complicada, amb pujades i baixades, sentiments amunt i avall, sensacions contradictòries, vaja, un festival emocional, ha arribat el moment de dir prou, ha arribat el moment de viure cada minut el mes intensament possible, no deixar de fer res, compartir amb tots els que aprecio aquesta sensació i perquè no, encomanant-els a ells aquestes ganes de fer coses. Ha arribat l'estiu, ha arribat el bon temps, i som vius, joves i guapos!!!!!!!!!

Què més volem ? Deixem-nos estar de problemes, o si més no, intentem-ho, tots junts, vivint el moment de la forma que ja proclamaven els clàssics, fem que el Carpe Diem no sigui una frase buida darrera una samarreta.....

A viure i a riure !!!!!!

Espero que la cançoneta d'avui us encomani una mica aquesta sensació....

Els xucladors neuronals

Si mai us havieu plantejat si aquesta espècie existia, ja us ho dic jo, existeixen!! Jo sóc victima d'un d'aquests éssers diabòlics.

La seva aparença pot arribar a ser normal, tot iq ue ja denoten certes irregularitats físiques, però s'apropen a tu, aparentment amb bones intencions, normalment la relació és de dependència d'ell, i un cop estant a prop teu, el que fan és xuclar-te tot el que poden, tot el cervell i tota l'energia, i no pas per utilitzar-la ells no, només per la satisfacció de xuclar. I és en aquest punt, just quan ets conscient de que t'estant xuclant quan comença el calvari, ja que comença una persecució i fugida que no té fi, tu intentes fugir i evitar el contacte directe, i ell en canvi fa tot el possible per apropar-se a tu i xuclar-te, a més són xucladors tan perfectes, que no deixen cap marca física, no deixen cap prova del seu acte, i a tu et van xuclant........

Sobretot si us hi trobeu....... FUGIU, CORREU ABANS NO SIGUI MASSA TARD!!!

Per cert, si algú de vosaltres té algun antídot contra aquesta espècie, no dubte

Únicament..... una cançó

Prou reflexions, aquesta entrada és només per col·locar la cançó.........

Records d'un amic......

Seguint amb el fil de l'amistat, avui em venen molts records, aquest mes farà un any que vaig perdre una persona especial, un bon amic, i quantes coses vaig deixar de dir-li, quantes paraules de suport, no ho sé, sempre et queda aquella sensació que podies haver estat més al seu costat, fer-l'hi sentir la teva proximitat....

Però les coses són com són, i sempre arriba un moment en què ja no hi ha marxa enrera, on res del que volies fer pots fer, i la veritat és que és fotut quan arriba aquest moment, perquè t'adones que la vida, l'amistat, l'amor, tot s'ha de viure el més intensament possible, rient i fent riure als que ens envolten, i us asseguro que us sentireu tan bé, que fins i tot els vostres maldecaps desapareixeran, feu la prova i veureu com no m'equivoco. Mai és massa, encara que perquè negar-ho, sovint tenim el complexe de pesats i carregosos, però no ens hem d'avergonyir de ser així, feu saber als que realment aprecieu que sou allà, no cal fer grans mostres, només que sapiguen que sou allà...

Ja veieu, avui toca reflexió nocturna melancòlica, i de pas posarem una de les cançons més maques que es fan i desfan, i una de les seves preferides.

Amistat amb data de caducitat ?

Mireu-los bé, i els que vau estar al concert, recordeu la última abraçada que es fan els quatre dalt de l'escenari. Aquests tius, porten més de 40 anys junts, i n'estic convençut de que són amics, potser és una sensació equivocada, però és que el a mi em demostren, s'ho passen bé estant junts, s'ho passen bé tocant junts, s'ho passen bé xarrupant junts, són bons amics!!!

Què ens demostra això, que l'amistat no pot tenir mai data de caducitat, si molt m'apureu pot tenir alguna instrucció de conservació, tipus....... " no sortirem junts cada cap de setmana", o bé...... " tampoc cal que ens ho expliquem tot", però d'aquí a caducar als amics o que tard o d'hora hagin de caducar.....

Potser si que l'afirmació és certa, i que els amics tard o d'hora van desapareixent per ser substituïts per d'altres de lots més nous i amb caducitat més llarga, però deixeu-me ser inocent, i deixeu-me creure que quan trobem amics que valen la pena, aquests no caduquen mai, encara que de tant en tant ens facin agafar algun mal de panxa!!!

Així doncs, continuaré pensant que aquests quatre gats vells són tan amics com el primer dia, i de pas gaudiu de ses satàniques majestats en aquest espectacular concert......

On has estat tota la vida ?

Sabeu que la persona somiada per tots i cada un de nosaltres existeix en una banda o altra ? És aquella persona que quan la trobes saps que has de fer tots els possibles perquè no s'escapi, fer tots els possibles per fer-la feliç, fer tots els possibles per fer-la riure...... Aquesta persona és aquella amb qui tenim la certesa de que amb ella és possible afrontar i superar qualsevol obstacle, per tant..... estigueu al cas si no l'heu trobat i l'esteu buscant, ja que sovint és la persona que menys us espereu, i si no us n'adoneu a temps, possiblement no la veureu mai més.....

Això és el que més o menys ens bé a explicar també el mestre Lenny Kravitz en aquesta increïble cançó que posem avui....

No us busqueu, simplement us trobareu...... o no! Que tingueu sort!!!!

Toc d'alerta als Partits tradicionals

Han passat les municipals, i mare meva com ha anat tot. Després dels resultats obtinguts per la PxC i la CUP, suposo que els partits tradicionals hauran de replantejar-se moltes coses, la primera és que el sistema no funciona, i que la seva forma d'actuar durant tots aquests anys ha estat un desastre. Ara bé, centrem-nos en l'efecte de la PxC, normalment en unes municipals s'acostuma a votar a la persona, són unes eleccions de proximitat, una política més propera, i això és el que a mi em desconcerta mes en referència als resultats obtinguts per la PxC. Estem parlant del personatge Josep Anglada, no la seva ideologia ni el seu programa electoral, estem parlant d'una persona coneguda a la ciutat de Vic, i sobretot coneguda per la seva trajectòria política i ideològica, així doncs, no sóc capaç d'entendre com més de 2000 persones han anat a votar per aquest individu, jo vull interpretar-ho com un vot de càstig per la resta de partits, ja que el nostre món no evoluciona ni pot evolucionar cap a la xenofòbia, crec que ja som prou madurs com per caure en els errors del passat, hem de ser conscients i hem d'adaptar-nos al procés de globalització que estem patint, i que la ideologia que defensa aquest personatge no és aplicable en una democràcia del segle XXI, siguem coherents, siguem realistes.

De totes maneres, espero i desitjo que aquest vot de càstig faci despertar als partits tradicionals i els faci veure que el seu sistema no funciona, i que han de fer alguna cosa per redreçar aquesta situació de desencant i de crispació vers la política.

Així doncs, esperem que d'una vegada per totes els ciutadans de Vic siguin el suficientment adulat i intel·ligents com per dir no a aquest personatge i per dir no a les idees xenòfobes que defensa, ja que al cap i a la fí només farà que portar-nos problemes.

Expressar sensacions

(Primer poseu la cançó)




Hi ha tantes coses a dir, que no se per on començar, tinc ganes d'expressar sentiments, opinions, alegries, tristeses, pensaments, preocupacions, però alguna cosa em frena, em poso a escriure i em quedo en blanc, i això no és habitual, la veritat és que és molt més fàcil escriure frases buides o històries imaginàries que no pas descriure sentiments personals o expressar emocions..., ja que sempre tens la sensació que si ho fas en un mitjà públic com aquest o bé si ho fas davant la gent és com si et despullessis davant d'ells, i encara que no es vulgui, sempre hi ha aquella de por de mostrar les debilitats.

Bé, tot i no expressar massa sentiments, he expressat sensacions i la veritat és que va força bé, també és bo que la gent pugui conèixer com som la resta, i així potser podran entendre actituts o reaccions que sovint poden semblar incomprensibles.

Apa, un altre dia probarem d'escriure una mica més........

Per cert, amb aquest vici que tinc per posar cançons, avui treuré la cavalleria, poseu-la.... i penseu una mica amb el que us dic, i feu-me un favor.... emocioneu-vos, estimeu-vos i expresseu-vos, no us perdeu cap moment de la vostra vida, i si teniu alguna cosa a dir o a expressat......... FEU-HO AQUÍ!!!!

Salut !

Uffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

Aquest video és espectacular...........

Cançó de bon rotllo....

Una altra cançoneta per escoltar, tot i que aquesta també està bé per ballar.

Sembla que la primavera ja comença a donar senyals de vida, amb tot el que això comporta, sol, gresca i xerinola, per tant posarem una cançó que almenys a mi em fa vibrar força, i és que en aquests temps hem de tenir coses que ens facin vibrar!!!!!

Preparats per afrontar canvis ?

Perquè els canvis ens espanten tant ? És veritat que l'estabilitat emocional, sentimental, econonòmica és molt important, no ho posaré en dubte, però no creieu que hi ha alguna cosa més a part d'això ? (Pausa destinada a la reflexió.. jijiji)

Segur que si hi penseu de seguida us sortiran coses que canviarieu immediatament, però què passa, el cullons de la por sovint no ens deixa prendre les decisions poc meditades, que val a dir, que sovint són les correctes, no, tot ho hem de sotmetre a un anàlisi rigurós, valorant els avantatges i els inconvenients de les nostres decisions, i és a qui on ens equivoquem, en el moment en què parem a analitzar els nostres actes aquests ja deixen de ser nostres, perdem tota espontaneïtat, perdem tota personalitat, i què voleu que us digui, és força trist perdre tot això,no creieu ?

Per desgràcia les coses no son mai tan simples com aparenten ser, però és evident que ningú ens obliga a ser covards, ningú ens obliga a ser reflexius, ningú ens obliga a analitzar tan les coses, ingú ens obliga a res, som el que som o som com volem ser.

Felicitats a tots els que no teniu por d'afrontar els canvis i molta sort!!!!!!

Torna la bèstiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa !!

Si senyor, aquesta és la cançó!! Això si que és un bon antídot contra gairebé tot, la cançó que fa sortir la bèstia que portem dins... o no!! Així doncs, escolteu-la, deixeu-vos envaïr per el seu ritme, i veureu que els vostres peus es començen a moure, les vostres mans també,, el vostre cap,,,,, mare meva que al final tindrem un disgust!!!!!

Per als que algun dia em pogueu trobar per algun lloc.. AVIS !!! si moc molt el cap i els ulls no em surten de les òrbites voldrà dir que estic en teràpia musical.....

I'm gonna run run run, run to you......... run to you............................................................

Tornarem a lluitar....

Ha passat una altra setmana, en el meu cas, ha estat una setmana extranya, diferent, difícil. Ha estat una setmana en què he notat que tocava fons, una setmana que en determinats moments i determinades situacions he reaccionat de forma inesperada, d'una forma que jo creia que no era pròpia de mi.

Ara bé, la setmana ja ha passat, i si no hi ha res de nou, en començarà una altra, una altra setmana per oblidar la passada, una setmana per sortir del pou, una setmana per tornar a ser el que era, una setmana per somiar, per viure, per riure, per descobrir.....

Així doncs, comença una setmana per tornar a lluitar, per tornar a ser el que som, per no deixar que ningu ens trepitgi, perquè ningu ens pugui influenciar negativament, una setmana per ignorar als porquets.......

Tornarem a lluitar i tornarem a vènçer!!!!!!!

Sabem desconectar ?

No us ho heu plantejat mai ? Què és el que ens omple, què és el que ens fa sentir bé, o ens acosta a un moment de felicitat. Quin és aquell detall que ens fa canviar ràpidament d'humor, que ens anima, que ens fa ser optimistes, que ens fa desconectar dels mals rotllos, i que no se us passi pel cap dir que no teniu cap mecanisme de desconexió ràpid per casos d'emergència !!

Jo procuro tenir-ne molts, ja que no se sap mai quan et pot atacar aquella sensació d'abandonament, i així depenent del dia, del lloc, de la companyia, pots optar per un o per un altre.

Un dels ue no falla és la música, l'altra pot ser la gent, vaja, més que gent, aquells amics o coneguts que sovint amb una rialla o una mirada en tens prou per fer una rialla i pots sortir del pou o forat on estàs ficat.

I què me'n dieu de la moto ? No us fa desconectar la moto ? Aquella sensació de llibertat, independència que et proporciona.. espectacular!!!

Profund, molt profund, per tant és moment de deixar-ho.....!!

Per acabar, donar-vos les gràcies a aquells que formeu part dels meus mecanismes de desconexió, que formeu part de l'equip d'animadors, i que encara que no us ho penseu, sou molt!!!

GRÀCIES!!

JA N'HI HA PROU!!!!!!

Es pot saber què collons passa ? En quin collons de país ens ha tocat viure ? N'estic fart, ja no aguanto més, no és possible haver de sentir dia rera dia com alguns personatges, que volen i aspiren a governar aquest collons de República bananera anomenada "España", intenten manipular la opinió de la gent de la república.

Per favor, algú ha d'aturar aquesta bogeria, i s'ha de fer abans no sigui massa tard, aquesta gent haurien d'anar a la presó, inhabilitats de per vida per ocupar qualsevol càrrec públic, vaja, és que no són aptes ni per presidir la seva escala!!!

Com pot ser que uns individus que es van passar pel forro dels collons grans mobilitzacions en contra de la guerra, individus que van manipular i amagar informació sobre els atemptats de Madrid, tinguin ara la poca vergonya de organitzar costellades cada setmana, i a més..... tenen la barra de dir que aquestes manifestacions són del tot cíviques i normals.
A QUI VOLEN ENGANYAR ? No hi ha un sol manifestant d'aquests que sigui normal!!!! Quins pebrots, a més, han de pagar serveis privats per retirar totes les banderes pre-constitucionals, aquesta és la gent que va a les costellades pagades de cada dissabte. Quin país és aquest ?

Això només em porta a una conclusió..... i és que cada dia estic més orgullós de ser català, i ue cada dia tinc més clar que jo no vull formar part d'aquesta República Bananera!!!

Visca la Terra Lliura!!

Una altra cançó més...

Com ja haureu comprovat, necessito la música per viure, aquesta cançó és una altra de les meves joies......

Una altra bona cançó per escoltar.......

QUINA PACIÈNCIA !! (2ª Part)

Ja que ningú col·labora amb les seves opinons, continuaré amb les meves disertacions.Si recordeu us vaig parlar de que hi ha gent a la qual vindria de gust dir-l'hi el que es pensa d'ells..... doncs avui, si si, avui, n'he trobat a tres!!!

Potser pensareu que tres en un dia..., vaja que soc una mica fantasma, però és que m'hi he fixat molt!! Els he vist, ja els he localitzat, i us diré més.... sé del cert que a mi tampoc em suporten, cosa que encara ho fa més emocionant. És en aquest moment del joc en què cal parar i avaluar la situació.

Primer hem d'estudiar als rivals individualment, ja que cada individu mereixerà una estratègia personalitzada, normalment n'hi ha un que no mereix ni estratègia, és a dir, em caus fatal i no me n'amago.

Ara bé, n'hi ha d'altres que val la pena fixar-t'hi mes...... és a dir, què és millor ? Anar directes o bé donar una mica de volta ? Siguem sincers, n'hi ha molts que és molt més enriquidor fer una mica de volta!! No hi ha color!! Amb aquests se'ls ha de confondre, és a dir, una de freda i una de calenta, avui t'estimo i demà no, avui et ric les gràcies i demà no... Cullons com es mengen l'olla!!

Si si........ jo he trobat els meu tres porquets, ara només falta saber quin dels tres té la casa més valenta per aguantar les bufades del llop..

Escolteu-la.................

A veure si aquesta cançó us pot fer canviar d'estat d'ànim..... Estireu-vos, tanqueu els ulls i a veure si us fa sentir alguna cosa.

De pas veureu algunes imatge de "l'Anatomia de Grey".

Qui millor per dirigir aquesta banda ?

Bon dia...... tot el dia!!!

Es veu que antigament a Catalunya, s'utilitzava el bon dia durant tot el dia, és a dir, quan anaves pel carrer i et trobaves una persona, fos l'hora que fos, si era la primera vegada que la veies en aquell dia, se l'hi deia "bon dia", fos l'hora que fos.

Jo, des de fa unes setmanes, i a petició d'un amic de la Vall del Ges, estic intentant dir bon dia durant tot el dia, però la veritat és que és força complicat, ja que si per exemple et trobes una persona per la tarda, i és ella la que primer et diu "bona tarda".. què fas?? L'hi dius "bon dia", corrent el risc de que et mirin malament ?

La millor solució és atacar, a la que et vegin i abans de que diguin res..... PAM!!!! "bon dia", i us quedeu tan amples, a veure quina reacció us trobeu, ara bé, si us animeu a fer la prova, que espero que així sigui, intenteu controlar les ganes de dir bon dia, és a dir, si us trobeu algú de nit.. no us la jugueu, digueu "bona nit"!!!!

Us estaré molt agraït ( i l'amic de la Vall del Ges també), si intenteu recuperar aquesta tradició, o si més no estaria bé que féssiu la prova i que em féssiu algun comentari de com us ha anat.

Vinga doncs.......... BON DIA !!!!

QUINA PACIÈNCIA.......!!!

Quina paciència hem de tenir.........

Sovint em plantejo si realment es bo pel nostre cos tenir tanta paciència, sovint fer el que aparentment és més correcte o "ben vist" el que ens causa internament és una sensació de mala llet brutal, és a dir, no seria millor dir el que penses en cada moment ? És arriscat ho sé, però....... cullons ha de ser genial!!!

Perquè....... fins a quin punt hem d'acceptar als altres tal com son sense més, acceptant aquella mítica frase de... "ja sabem com és..", si si si, si que sabem com és, però ell ho sap com és ? No és lògic que algú l'hi digui al subjecte en qüestió com és ? Això és una arma de doble tall, ja que tampoc crec que nosaltres estiguem preparats per rebre les opinions que té la gent que ens envolta sobre nosaltres.

Quan he començat a escriure, tenia clar que seria millor dir el que es pensa de cadascu en el moment, peti qui peti, però ara que hi penso... segur que jo mateix trobaria més d'un subjecte i fins i tot més de 20 que no em suporten, i que no m'agradaria sentir el que de mi pensen.

Així doncs, opto perquè aquestes 2, 3, 17, 25... persones que no em suporten em diguin el que pensen de mi, amb una mica de sort jo tampoc les suporto i em podré quedar ben a gust dient-los el que jo penso d'ells.....

Mentre això no passi..... JO US AGUANTARÉ A VOSALTRES I VOSALTRES M'AGUANTAREU A MI!!

Aneu amb compte pel bosc............

No se si l'ocell és real o no, però realment és un crack!!!

Demostració Iphone

Fixeu-vos en la demostració del nou juguet d'Apple. La veritat és que és molt impressionant........